Immigració: drets, deures, ciutadania, opinions

Per la campanya de la JERC d’Osona, Ripollès i Lluçanès “Nous veïns, nous reptes”, que tractava el tema dels immigrats, vaig escriure un article, Amb els nous veïns, construïm la llibertat (clica aquí per llegir-lo), on parlava que havíem d’assumir la immigració com un fet real i estructural, i que presentava uns reptes que havíem d’encarar.

Que la integració no s’ha de fer només en qüestions de regularització de papers està clar, la integració ha de ser social i de ciutadania, i a través dels valors bàsics de la societat d’acollida, i a casa nostre no hi ha dubte que entre d’altres és la llengua, laïcitat, la igualtat de gènere i la democràcia.

Si tinguéssim estat propi i els catalans apliquéssim sistemes com l’holandès i poséssim exàmens o cursos d'assistència obligatòria de coneixement de la realitat social, cultural i política del país, algú ens tractaria de xenòfobs, jo ho trobaria normal i un bon pas per accedir al dret a vot sense tenir la nacionalitat (i per què no facilitar el procés de nacionalització?), i ho seria perquè seria una bona eina de coneixement de la realitat on viuen.

Per qui a Osona, l’alcalde de Vic, el demòcratacristià Jacint Codina, ha dit que s’hauria de fer un referèndum per decidir si els immigrats tenen dret a votar o no. D’això se’n diu una política planificada...

A l’altra banda trobem el socialista Burgaya que compara la immigració actual amb la dels 60 i 70 del segle XX, i diu que si es demana “que han d’estar arrelats, conèixer la llengua i tenir consciència nacional” als immigrats d’origen andalús no els hauríem deixat votar, sinó fos per imperatiu constitucional. Posats a mirar les comparacions de Burgaya sobre les diferents immigracions, no sé si també hauria posat límits a la immigració espanyola com demana que es faci en l’actual...

Burgaya, brillant professor de la Universitat de Vic d’Història Econòmica, posa al dit a la nafra quan diu que la dreta (a la qual considera tota nacionalista) no vol el vot dels immigrats perquè no tenen consciència nacional i situarien el seu eix electoral en el dreta-esquerra. Clar que si girem l’argumentació, podríem dir que ICV i PSOE volen el vot dels immigrats per la mateixa raó. La retòrica a vegades es gira en contra.

Com vaig intentar exposar en el post Resposta a la carta d’Andreu Espasa, historiador i comunista, crec que primer s’han de posar unes bases per crear un marc de polítiques d’immigració i després poder parlar de drets de vot, hem de començar la casa pels fonaments i anar pujant.

Articles d'un servidor sobre el fet dels immigrats:

Amb els nous veïns, construïm la llibertat

Que l'esquerra faci d'esquerra

[@more@]