El conte decent i intel.ligent del Joan Saura i els set nans ecosocialistes

Una vegada hi havia un dirigent polític que es va seure davant del seu mirallet màgic i li va preguntar:

- Mirallet, mirallet, quina és l’esquerra més decent i intel·ligent?

I el mirall màgic no va respondre. L’amic Joan, que és així com s’anomenava el polític, hi tornà:

- Mirallet, mirallet, quina és l’esquerra més decent i intel·ligent?

I el mirall va continuar restant en silenci. L’amic Joan, fart del silenci i de la manca de resposta, va cridar als 7 nans ecosocialistes: la Camats, la jove promesa; el Bosch, el savi; el Miralles, el roig; l’Herrera, el bon jan, el Guillot, el savi bis; el Milà, el de l’helicòpter, i el Boada, el rondinaire.

- Amics nans ecosocialistes, quina és l’esquerra més decent i intel.ligent?

I els 7 nans van contestar a l’hora: “Iniciativa per Catalunya – Verds!!!”

L’amic Joan, tot cofoi, es va posar l’americana progre, es va ajustar la corbata pija de color verd poma i va pujar al bus de l’estatut per anar de vacances, però abans va anar a acomiadar-se dels seus indecents socis, els socialistes, que estaven servint begudes a la barra lliure del PSOE.

- Amics indecents i tontets del PSC, em quedaria a servir a la barra, però haig d’anar a l’aeorport a agafar un avió per anar-me’n de vacances amb la meva amiga i companya Imma.

Els socialistes no li van respondre, la veritat és que ni es van donar que estava allà.

L’amic Joan va tornar a pujar al bus, on també hi havia la Imma, la seva companya. Van arrencar participativament i van marxar tranquil·lament fins que es van trobar una manifestació de treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona que increpaven la companya Imma. L’amic Joan va fer drecera. Però va començar a ploure a bots i barrals i es va començar a inundar tot, no sap per què li va venir al cap: “Agència Catalana de l’Aigua, neteja de les lleres dels rius”, però com que no ho relacionava va oblidar aquesta idea passatgera i absurda.

El bus de l’estatut no va poder continuar. Així que l’amic Joan i l’Imma van baixar i van continuar a peu amb els camals dels pantalons arremangats.

Van quedar fets un desastre i van decidir anar a comprar roba a Gonzalo Comella, van tenir dificultats per arribar-hi, ja que hi havia una manifestació sobiranista al carrer, on, com no, hi havia els rucs i indecents dels sorollosos d’Esquerra Republicana de Catalunya, junt amb d’altres inútils que no volien un estatut retallat.

L’amic Joan i la Imma van comprar roba i van agafar un taxi per anar a l’aeroport, van arribar-hi però el van trobar col·lapsat, es veu que hi havia una vaga que algú en deia il·legal. Va mirar per una finestra i va veure treballadors fent vaga, va mirar cap a una altra banda i va veure treballadors volent anar de vacances. Com que els treballadors ja no el voten, va decidir només fer una roda de premsa per sortir a la tele, que s’agrada molt veure-s’hi.

Un cop ja estava gravat, la parella ecosocialista va agafar un jet i se’n va anar a Barajas a agafar un avió, que allà si que no estava col·lapsat i a més podria veure avions grans grans que viatgen per sobre els oceans grans grans i no només per Europa, com els de Barcelona. Això sí, abans van passar per la Moncloa a fer-se una foto amb el talante del ZP, aprofitant un descans de l’eterna sessió fotogràfica de l’Arturito Mas.

I quan estava estirat a la platja, prenent una pinya colada, va pensar per què el mirallet màgic no l’havia respost. Però la Imma el va fer tornar a la realitat:

- Vols pa amb tomàquet, Joan?

- Si el tomàquet té gust de tomàquet, sí

[@more@]