Passa al contingut principal

El conte decent i intel.ligent del Joan Saura i els set nans ecosocialistes

Una vegada hi havia un dirigent polític que es va seure davant del seu mirallet màgic i li va preguntar:

- Mirallet, mirallet, quina és l’esquerra més decent i intel·ligent?

I el mirall màgic no va respondre. L’amic Joan, que és així com s’anomenava el polític, hi tornà:

- Mirallet, mirallet, quina és l’esquerra més decent i intel·ligent?

I el mirall va continuar restant en silenci. L’amic Joan, fart del silenci i de la manca de resposta, va cridar als 7 nans ecosocialistes: la Camats, la jove promesa; el Bosch, el savi; el Miralles, el roig; l’Herrera, el bon jan, el Guillot, el savi bis; el Milà, el de l’helicòpter, i el Boada, el rondinaire.

- Amics nans ecosocialistes, quina és l’esquerra més decent i intel.ligent?

I els 7 nans van contestar a l’hora: “Iniciativa per Catalunya – Verds!!!”

L’amic Joan, tot cofoi, es va posar l’americana progre, es va ajustar la corbata pija de color verd poma i va pujar al bus de l’estatut per anar de vacances, però abans va anar a acomiadar-se dels seus indecents socis, els socialistes, que estaven servint begudes a la barra lliure del PSOE.

- Amics indecents i tontets del PSC, em quedaria a servir a la barra, però haig d’anar a l’aeorport a agafar un avió per anar-me’n de vacances amb la meva amiga i companya Imma.

Els socialistes no li van respondre, la veritat és que ni es van donar que estava allà.

L’amic Joan va tornar a pujar al bus, on també hi havia la Imma, la seva companya. Van arrencar participativament i van marxar tranquil·lament fins que es van trobar una manifestació de treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona que increpaven la companya Imma. L’amic Joan va fer drecera. Però va començar a ploure a bots i barrals i es va començar a inundar tot, no sap per què li va venir al cap: “Agència Catalana de l’Aigua, neteja de les lleres dels rius”, però com que no ho relacionava va oblidar aquesta idea passatgera i absurda.

El bus de l’estatut no va poder continuar. Així que l’amic Joan i l’Imma van baixar i van continuar a peu amb els camals dels pantalons arremangats.

Van quedar fets un desastre i van decidir anar a comprar roba a Gonzalo Comella, van tenir dificultats per arribar-hi, ja que hi havia una manifestació sobiranista al carrer, on, com no, hi havia els rucs i indecents dels sorollosos d’Esquerra Republicana de Catalunya, junt amb d’altres inútils que no volien un estatut retallat.

L’amic Joan i la Imma van comprar roba i van agafar un taxi per anar a l’aeroport, van arribar-hi però el van trobar col·lapsat, es veu que hi havia una vaga que algú en deia il·legal. Va mirar per una finestra i va veure treballadors fent vaga, va mirar cap a una altra banda i va veure treballadors volent anar de vacances. Com que els treballadors ja no el voten, va decidir només fer una roda de premsa per sortir a la tele, que s’agrada molt veure-s’hi.

Un cop ja estava gravat, la parella ecosocialista va agafar un jet i se’n va anar a Barajas a agafar un avió, que allà si que no estava col·lapsat i a més podria veure avions grans grans que viatgen per sobre els oceans grans grans i no només per Europa, com els de Barcelona. Això sí, abans van passar per la Moncloa a fer-se una foto amb el talante del ZP, aprofitant un descans de l’eterna sessió fotogràfica de l’Arturito Mas.

I quan estava estirat a la platja, prenent una pinya colada, va pensar per què el mirallet màgic no l’havia respost. Però la Imma el va fer tornar a la realitat:

- Vols pa amb tomàquet, Joan?

- Si el tomàquet té gust de tomàquet, sí

[@more@]

Comentaris

  1. Ai, ai, ai, aquests pijo-progres de saló... I no van passar per la seva casa (super-ecoloxista de debò) a la Cerdanya, de camí cap a la Moncloa??
    Per cert, voleu conèixer els 12 manaments del progres com el Joan Saura?? --> http://santcugat.blocat.com/post/3828/99339

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Ràdio Ona, la ràdio de Torelló

Ràdio Ona ha estat reconeguda per les ràdios locals de Catalunya. Torelló té el privilegi de tenir una ràdio local dinàmica i que fins ara ha estat una pedrera per professionals del periodisme, no és estrany sentir veus conegudes en ràdios nacionals o veure noms coneguts signant en diaris i setmanaris nacionals i comarcals de primer nivell. Si mirem el panorama global de les ràdios locals, Ràdio Ona és de les que funciona millor, malgrat les dificultats en les millores d'infrastructures, tot i que en els últims anys s'ha invertit en millores d'equipament. Però si aquesta ràdio nostre és tant viva i dinàmica és per l'esperit que té, la de les persones que hi col.laboren i hi treballen, que no formen un grup estàtic, sinó que es va regenerant i mutant. Ràdio Ona ha tingut diferents funcions com ara la informativa, la cultural, l...