Passa al contingut principal

El què decidim l'1-N

El senyor Salom, en un article anterior, escrivia que Catalunya havia de decidir entre Montilla i Mas, si s'aplicaria "el model de país de Convergència i Unió o el model de regió del PSC-PSOE".

M'agradaria saber quin és el model de país de CiU, si és el de pactar un estatut retalladíssim amb Madrid a canvi de desgastar el rival, tot per aconseguir el poder. El model de CiU és el país al servei del poder? No ho sé, de moment és el que ha demostrat Mas estant a l'oposició.

Però el senyor Salom fa trampa. És mentida que ens juguem si Mas o Montilla i prou. Catalunya, per sort, és un país amb un sistema parlamentari no presidencialista, és a dir, que el què la ciutadania escull és el Parlament que elegirà l'executiu, el govern, i que legislarà durant tota la legislatura.

El canvi entre el que diu Salom i la realitat és substancial. Cap enquesta dóna possibilitat que ERC sigui el partit més votat; a priori, doncs, sembla que no serà possible que el president de la Generalitat sigui un republicà català, però sí que és molt provable que ERC pugui influenciar i sigui decisiva a l'hora de marcar les prioritats del programa de govern del futur executiu.

Així que segurament seria més encertat situar l'eix de les properes eleccions no entre Mas o Montilla (al cap i ala fi, quina diferència hi ha hagut en un moment clau com el procés estatutari?) sinó que l'hauríem de situar en quina majoria parlamentària ocuparà el govern.

No és cap secret que tant CiU com PSC els agradaria governar sols. Per experiència, sabem que si haguessin de pactar, els seria molt còmode governar en coalició o suport extern amb el PP o ICV. El suport d'ERC incomoda, no per manca d'experiència ni per incapacitat de governar (només cal veure el balanç dels 1000 dies de govern d'aquesta legislatura i veurem quines són les conselleries de més pes), Esquerra incomoda perquè no som un partit conservador, que accepti l'status quo nacional ni social.

Jo no seria tant condescendent amb els electors d'ERC, com fa Salom, no diria que ho van fer de bona fe i Esquerra els va enganyar. Tots els electors saben com som els independentistes, que volem anar avançant i no permetrem que es facin polítiques conservadors de dreta ni conservadores d'esquerres.

Publicat a Opinió Nacional

[@more@]

Comentaris

  1. Benvolgut amic o amiga
    Els darrers temps els blocs sobiranistes han proliferat a la catosfera. Creiem que ha arribat el moment de fer una trobada per tal de conèixer-nos, intercanviar opinions, coordinar-nos pel que ens sembli pertinent i, a més, passar-ho bé.
    La trobada consistirà en una barbacoa en un jardí particular al centre de Terrassa, on podrem estar-hi molt bé.
    T’hi apuntes?
    Hem pensat de fer-ho el 14 d’octubre al migdia. En cas que fos millor el 15 ho canviaríem.
    Entreu a http://blocssobiranistes.blogspot.com o envieu un correu a blocssobiranistes@gmail.com per posar-vos en contacte amb nosaltres.
    Salutacions sobiranistes,
    Elliot Fernandez http://www.elliotfernandez.net
    Quico Ventalló http://tristanydepinos.blogspot.com/

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda