Passa al contingut principal

El què decidim l'1-N

El senyor Salom, en un article anterior, escrivia que Catalunya havia de decidir entre Montilla i Mas, si s'aplicaria "el model de país de Convergència i Unió o el model de regió del PSC-PSOE".

M'agradaria saber quin és el model de país de CiU, si és el de pactar un estatut retalladíssim amb Madrid a canvi de desgastar el rival, tot per aconseguir el poder. El model de CiU és el país al servei del poder? No ho sé, de moment és el que ha demostrat Mas estant a l'oposició.

Però el senyor Salom fa trampa. És mentida que ens juguem si Mas o Montilla i prou. Catalunya, per sort, és un país amb un sistema parlamentari no presidencialista, és a dir, que el què la ciutadania escull és el Parlament que elegirà l'executiu, el govern, i que legislarà durant tota la legislatura.

El canvi entre el que diu Salom i la realitat és substancial. Cap enquesta dóna possibilitat que ERC sigui el partit més votat; a priori, doncs, sembla que no serà possible que el president de la Generalitat sigui un republicà català, però sí que és molt provable que ERC pugui influenciar i sigui decisiva a l'hora de marcar les prioritats del programa de govern del futur executiu.

Així que segurament seria més encertat situar l'eix de les properes eleccions no entre Mas o Montilla (al cap i ala fi, quina diferència hi ha hagut en un moment clau com el procés estatutari?) sinó que l'hauríem de situar en quina majoria parlamentària ocuparà el govern.

No és cap secret que tant CiU com PSC els agradaria governar sols. Per experiència, sabem que si haguessin de pactar, els seria molt còmode governar en coalició o suport extern amb el PP o ICV. El suport d'ERC incomoda, no per manca d'experiència ni per incapacitat de governar (només cal veure el balanç dels 1000 dies de govern d'aquesta legislatura i veurem quines són les conselleries de més pes), Esquerra incomoda perquè no som un partit conservador, que accepti l'status quo nacional ni social.

Jo no seria tant condescendent amb els electors d'ERC, com fa Salom, no diria que ho van fer de bona fe i Esquerra els va enganyar. Tots els electors saben com som els independentistes, que volem anar avançant i no permetrem que es facin polítiques conservadors de dreta ni conservadores d'esquerres.

Publicat a Opinió Nacional

[@more@]

Comentaris

  1. Benvolgut amic o amiga
    Els darrers temps els blocs sobiranistes han proliferat a la catosfera. Creiem que ha arribat el moment de fer una trobada per tal de conèixer-nos, intercanviar opinions, coordinar-nos pel que ens sembli pertinent i, a més, passar-ho bé.
    La trobada consistirà en una barbacoa en un jardí particular al centre de Terrassa, on podrem estar-hi molt bé.
    T’hi apuntes?
    Hem pensat de fer-ho el 14 d’octubre al migdia. En cas que fos millor el 15 ho canviaríem.
    Entreu a http://blocssobiranistes.blogspot.com o envieu un correu a blocssobiranistes@gmail.com per posar-vos en contacte amb nosaltres.
    Salutacions sobiranistes,
    Elliot Fernandez http://www.elliotfernandez.net
    Quico Ventalló http://tristanydepinos.blogspot.com/

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...