Passa al contingut principal

El què decidim l'1-N

El senyor Salom, en un article anterior, escrivia que Catalunya havia de decidir entre Montilla i Mas, si s'aplicaria "el model de país de Convergència i Unió o el model de regió del PSC-PSOE".

M'agradaria saber quin és el model de país de CiU, si és el de pactar un estatut retalladíssim amb Madrid a canvi de desgastar el rival, tot per aconseguir el poder. El model de CiU és el país al servei del poder? No ho sé, de moment és el que ha demostrat Mas estant a l'oposició.

Però el senyor Salom fa trampa. És mentida que ens juguem si Mas o Montilla i prou. Catalunya, per sort, és un país amb un sistema parlamentari no presidencialista, és a dir, que el què la ciutadania escull és el Parlament que elegirà l'executiu, el govern, i que legislarà durant tota la legislatura.

El canvi entre el que diu Salom i la realitat és substancial. Cap enquesta dóna possibilitat que ERC sigui el partit més votat; a priori, doncs, sembla que no serà possible que el president de la Generalitat sigui un republicà català, però sí que és molt provable que ERC pugui influenciar i sigui decisiva a l'hora de marcar les prioritats del programa de govern del futur executiu.

Així que segurament seria més encertat situar l'eix de les properes eleccions no entre Mas o Montilla (al cap i ala fi, quina diferència hi ha hagut en un moment clau com el procés estatutari?) sinó que l'hauríem de situar en quina majoria parlamentària ocuparà el govern.

No és cap secret que tant CiU com PSC els agradaria governar sols. Per experiència, sabem que si haguessin de pactar, els seria molt còmode governar en coalició o suport extern amb el PP o ICV. El suport d'ERC incomoda, no per manca d'experiència ni per incapacitat de governar (només cal veure el balanç dels 1000 dies de govern d'aquesta legislatura i veurem quines són les conselleries de més pes), Esquerra incomoda perquè no som un partit conservador, que accepti l'status quo nacional ni social.

Jo no seria tant condescendent amb els electors d'ERC, com fa Salom, no diria que ho van fer de bona fe i Esquerra els va enganyar. Tots els electors saben com som els independentistes, que volem anar avançant i no permetrem que es facin polítiques conservadors de dreta ni conservadores d'esquerres.

Publicat a Opinió Nacional

[@more@]

Comentaris

  1. Benvolgut amic o amiga
    Els darrers temps els blocs sobiranistes han proliferat a la catosfera. Creiem que ha arribat el moment de fer una trobada per tal de conèixer-nos, intercanviar opinions, coordinar-nos pel que ens sembli pertinent i, a més, passar-ho bé.
    La trobada consistirà en una barbacoa en un jardí particular al centre de Terrassa, on podrem estar-hi molt bé.
    T’hi apuntes?
    Hem pensat de fer-ho el 14 d’octubre al migdia. En cas que fos millor el 15 ho canviaríem.
    Entreu a http://blocssobiranistes.blogspot.com o envieu un correu a blocssobiranistes@gmail.com per posar-vos en contacte amb nosaltres.
    Salutacions sobiranistes,
    Elliot Fernandez http://www.elliotfernandez.net
    Quico Ventalló http://tristanydepinos.blogspot.com/

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Ràdio Ona, la ràdio de Torelló

Ràdio Ona ha estat reconeguda per les ràdios locals de Catalunya. Torelló té el privilegi de tenir una ràdio local dinàmica i que fins ara ha estat una pedrera per professionals del periodisme, no és estrany sentir veus conegudes en ràdios nacionals o veure noms coneguts signant en diaris i setmanaris nacionals i comarcals de primer nivell. Si mirem el panorama global de les ràdios locals, Ràdio Ona és de les que funciona millor, malgrat les dificultats en les millores d'infrastructures, tot i que en els últims anys s'ha invertit en millores d'equipament. Però si aquesta ràdio nostre és tant viva i dinàmica és per l'esperit que té, la de les persones que hi col.laboren i hi treballen, que no formen un grup estàtic, sinó que es va regenerant i mutant. Ràdio Ona ha tingut diferents funcions com ara la informativa, la cultural, l...