Passa al contingut principal

Jo també vull un estat propi

Fa poc vaig llegir en el bloc de Saül Gordillo, el blocaire català de referència, que la llengua catalana és la segona més utilitzada en blocs després de l'anglès, que està a molta distància de la resta.

La blocosfera, el món dels blocs, per entendre'ns, és un sector molt actiu als Països Catalans, doncs una llengua de 10 milions de parlants supera en escreix a llengües com la castellana, la francesa , l'alemanya o les immenses russa i xinesa.

Xavier Mir, un altre blocaire, va proposar fer una campanya per l'11 de setembre d'enguany, inundar la blocosfera, aprofitant la gran "potència" en que s'ha convertit Catalunya, i els espais mediàtics d'opinió d'articles amb el títol que encapçala aquest. L'objectiu és crear una gran taca d'oli sobiranista que es vagi expandint inexorablement, que l'independentisme d'aquest petit país nostre es faci evident.

I és que hi ha moltes raons per voler un estat propi. Per a mi, el fonamental és que un estat propi que ens permetés gestionar els nostres recursos ens permetria fer unes polítiques de benestar que el país, la seva gent, es mereix per l'esforç laboral i fiscal. Un benestar que va des dels serveis públics (educació, sanitat, etc.), a les polítiques d'emancipació juvenil i d'atenció a la gent gran, tot passant per unes infraestructures descongestionades que ens permetin no perdre més temps del compte i vàlides per una economia competent.

Un estat català ens permetria ser solidaris i no ser espoliats econòmicament, perquè la solidaritat s'exerceix des de la llibertat, no des de la imposició.

Un estat propi ens permetria salvar definitivament el català, sense que això vulgui dir que la pluralitat del paisatge humà del país que existeix hagi de desaparèixer.

Si tinguéssim estat propi veuríem el català en iogurts i IKEA repartiria sense cap problema el seu catàleg amb la llengua de Pla i Fuster.

Si tinguéssim estat propi segurament algun dia algun català guanyaria el Nobel en l'àmbit literari.

Un estat propi ens permetria veure als Gasol o Navarro guanyar recollir medalles taral·lejant els segadors, als Xavi o Puyol està lesionats i no haver de justificar la seva implicació per jugar a la selecció. L'Oleguer ja no seria un espècimen estrany per mostrar la seva consciència nacional, sinó per ser un esportista d'inquietuds socials. A més, a l'espera d'una lliga ibèrica l'Espanyol podria aspirar a guanyar la lliga...

Un estat propi ens permetria tenir un marc de relacions laborals, de polítiques d'immigració, energètiques i industrials eminentment pròpies pel país, segons les seves necessitats i realitat.

Si tinguéssim estat popi també tindríem política exterior pròpia, comissaris europeus propis i algun cop de tant en tant presidiríem la UE.

A més si tinguéssim estat propi s'acabaria la política del peix el cove i els polítics acomplexats per Espanya.

Però és clar, si tinguéssim estat propi també tindríem revistes del cor en català amb famoses patètiques catalanes, realities catalans i programes tipus salsa rosa (o all i oli...) en català i amb famosos catalans. Per cert, Pilar Rahola crec que hi jugaria un paper estel·lar en aquests programes!

Si tinguéssim estat propi ja no hauria de dir mai més que sóc de Barcelona.

Si Catalunya tingués un estat propi ja no estaríem de rellogats a Espanya.

(Publicat a Més La Marxa Osona)

Blocaires osonencs que també volen un estat propi:

Isaac Peraire: http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6179

Josep Maria Freixanet: http://josepmariafreixanet.bloc.cat/post/4370/95848

Pau Comes: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/24974

Aleix Cardona: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/24983

[@more@]

Comentaris

  1. Els Uns i els altres7 de setembre del 2006, a les 15:46

    Acabem d'afegir el teu bloc a la nostra secció d'enllaços. Us agrairiem que ens afegiu al vostre.
    Els uns i els altres
    http://bloc.balearweb.net/445

    ResponElimina
  2. Jordi Casals i Prat10 de novembre del 2006, a les 1:30

    Tonet,
    la Pilar Rahola té dos condicionants a la seva actititud (no ve d'ara, tenia un professor a la universitat que és amic seu i la coneix de ben joveneta): les ànsies de protagonisme i el rencor.
    Estic d'acord en algunes de les seves opinions, excepte quan parla de política que només es mou per rencor cap a ERC.
    Tampoc no comparteixo el seu sectarisme radical en molts aspectes.
    I les formes...
    Potser si que és valenta, però amb això no n'hi ha prou.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació