Jo també vull un estat propi

Fa poc vaig llegir en el bloc de Saül Gordillo, el blocaire català de referència, que la llengua catalana és la segona més utilitzada en blocs després de l'anglès, que està a molta distància de la resta.

La blocosfera, el món dels blocs, per entendre'ns, és un sector molt actiu als Països Catalans, doncs una llengua de 10 milions de parlants supera en escreix a llengües com la castellana, la francesa , l'alemanya o les immenses russa i xinesa.

Xavier Mir, un altre blocaire, va proposar fer una campanya per l'11 de setembre d'enguany, inundar la blocosfera, aprofitant la gran "potència" en que s'ha convertit Catalunya, i els espais mediàtics d'opinió d'articles amb el títol que encapçala aquest. L'objectiu és crear una gran taca d'oli sobiranista que es vagi expandint inexorablement, que l'independentisme d'aquest petit país nostre es faci evident.

I és que hi ha moltes raons per voler un estat propi. Per a mi, el fonamental és que un estat propi que ens permetés gestionar els nostres recursos ens permetria fer unes polítiques de benestar que el país, la seva gent, es mereix per l'esforç laboral i fiscal. Un benestar que va des dels serveis públics (educació, sanitat, etc.), a les polítiques d'emancipació juvenil i d'atenció a la gent gran, tot passant per unes infraestructures descongestionades que ens permetin no perdre més temps del compte i vàlides per una economia competent.

Un estat català ens permetria ser solidaris i no ser espoliats econòmicament, perquè la solidaritat s'exerceix des de la llibertat, no des de la imposició.

Un estat propi ens permetria salvar definitivament el català, sense que això vulgui dir que la pluralitat del paisatge humà del país que existeix hagi de desaparèixer.

Si tinguéssim estat propi veuríem el català en iogurts i IKEA repartiria sense cap problema el seu catàleg amb la llengua de Pla i Fuster.

Si tinguéssim estat propi segurament algun dia algun català guanyaria el Nobel en l'àmbit literari.

Un estat propi ens permetria veure als Gasol o Navarro guanyar recollir medalles taral·lejant els segadors, als Xavi o Puyol està lesionats i no haver de justificar la seva implicació per jugar a la selecció. L'Oleguer ja no seria un espècimen estrany per mostrar la seva consciència nacional, sinó per ser un esportista d'inquietuds socials. A més, a l'espera d'una lliga ibèrica l'Espanyol podria aspirar a guanyar la lliga...

Un estat propi ens permetria tenir un marc de relacions laborals, de polítiques d'immigració, energètiques i industrials eminentment pròpies pel país, segons les seves necessitats i realitat.

Si tinguéssim estat popi també tindríem política exterior pròpia, comissaris europeus propis i algun cop de tant en tant presidiríem la UE.

A més si tinguéssim estat propi s'acabaria la política del peix el cove i els polítics acomplexats per Espanya.

Però és clar, si tinguéssim estat propi també tindríem revistes del cor en català amb famoses patètiques catalanes, realities catalans i programes tipus salsa rosa (o all i oli...) en català i amb famosos catalans. Per cert, Pilar Rahola crec que hi jugaria un paper estel·lar en aquests programes!

Si tinguéssim estat propi ja no hauria de dir mai més que sóc de Barcelona.

Si Catalunya tingués un estat propi ja no estaríem de rellogats a Espanya.

(Publicat a Més La Marxa Osona)

Blocaires osonencs que també volen un estat propi:

Isaac Peraire: http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6179

Josep Maria Freixanet: http://josepmariafreixanet.bloc.cat/post/4370/95848

Pau Comes: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/24974

Aleix Cardona: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/24983

[@more@]