Passa al contingut principal

Akhulliko, el mastegar coca

Fa uns posts més avall feia referència a una Jornada sobre la coca, la fulla, el fet del akhullikar, que en diuen als Andes.
Va ser una experiència molt interessant, sobretot les ponències d'un psicòleg social peruà, ja entrat en bastants anys, Baldomero Cáceres, així com la de Jorge Hurtado, psiquiatra i assessor en temes sobre la fulla de coca del president bolivià Evo Morales.
La fulla de coca té un estigma, la cocaïna, que alhora, malgrat ser el millor anestesiant que hi ha (si no existís ningú aniria ni al dentista i ens operaríem a base de cops de garrot o emborratxant-nos per no patir), té l'estigma de ser una substància il.legal usada fora de l'àmbit sanitari.
Aquest estigma, fa que la coca sigui una herba pària, perseguida, només legal per ús "cultural" als Andes. Res d'exportació. Però la coca, la fulla, té unes virtuts molt apreciables, com ara més vitamina A que la pastanaga i més calci que la llet. El seu afecte estimulant és suau i continuat, com el nostre cafè, més o menys. No té res a veure amb la cocaïna, que té un comportament estimulant radical i curt, amb un afecte molt fort, el que fa que es tingui ganes i ganes de consumir.
La fulla de coca va ser anatemitzada al 1961, per la OMS, després de fer un informe absolutament erràtic, prohibint l'ús de la fulla de coca, perquè se li atribueix un caràcter nociu per la salut. És curiós veure que les proves que fan als akhullikaven va ser fer enquestes dirigides concretament a italians, quan els enquestats andins eren analfabets. Proves així d'estúpides, tot per demostrar que la coca (que no cocaïna) era nociva per la salut, tòxica. El consum de coca es remunta a temps immemorials.
Tant Baldomero com Hurtado, apuntaven l'anatemització de la coca al monopoli, al monopoli de mercat per part de les farmacèutiques i el monopoli del poder per part dels EE.UU., amb una guerra contra la coca, contra a droga(!), que serveix per dominar a països sudamericans. A més, l a fulla de coca legalitzada podria treure molts països de la pobresa, podria exportar aquest producte natural.
Mastegar fulla de coca és com el nostre cafè de cada dia, doneu-nos senyor, que ens ajuda a tirar i a treballar més, per això els caps ens posen màquines de cafè ben aprop. 
Us proposo que feu una ullada a aquesta web: http://www.lamolina.edu.pe/investigacion/cocachasqui/
[@more@]

Comentaris

  1. Laltre dia a l'Autònoma van muntar unes jornades dedicades a la fulla de la Coca, amb conferències i algunes paradetes on es venien tot de productes preparats amb Coca, realment interessant. A vegades sembla mentida el que poden arribar a fer certs països només per interessos monetaris...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda