Passa al contingut principal

Akhulliko, el mastegar coca

Fa uns posts més avall feia referència a una Jornada sobre la coca, la fulla, el fet del akhullikar, que en diuen als Andes.
Va ser una experiència molt interessant, sobretot les ponències d'un psicòleg social peruà, ja entrat en bastants anys, Baldomero Cáceres, així com la de Jorge Hurtado, psiquiatra i assessor en temes sobre la fulla de coca del president bolivià Evo Morales.
La fulla de coca té un estigma, la cocaïna, que alhora, malgrat ser el millor anestesiant que hi ha (si no existís ningú aniria ni al dentista i ens operaríem a base de cops de garrot o emborratxant-nos per no patir), té l'estigma de ser una substància il.legal usada fora de l'àmbit sanitari.
Aquest estigma, fa que la coca sigui una herba pària, perseguida, només legal per ús "cultural" als Andes. Res d'exportació. Però la coca, la fulla, té unes virtuts molt apreciables, com ara més vitamina A que la pastanaga i més calci que la llet. El seu afecte estimulant és suau i continuat, com el nostre cafè, més o menys. No té res a veure amb la cocaïna, que té un comportament estimulant radical i curt, amb un afecte molt fort, el que fa que es tingui ganes i ganes de consumir.
La fulla de coca va ser anatemitzada al 1961, per la OMS, després de fer un informe absolutament erràtic, prohibint l'ús de la fulla de coca, perquè se li atribueix un caràcter nociu per la salut. És curiós veure que les proves que fan als akhullikaven va ser fer enquestes dirigides concretament a italians, quan els enquestats andins eren analfabets. Proves així d'estúpides, tot per demostrar que la coca (que no cocaïna) era nociva per la salut, tòxica. El consum de coca es remunta a temps immemorials.
Tant Baldomero com Hurtado, apuntaven l'anatemització de la coca al monopoli, al monopoli de mercat per part de les farmacèutiques i el monopoli del poder per part dels EE.UU., amb una guerra contra la coca, contra a droga(!), que serveix per dominar a països sudamericans. A més, l a fulla de coca legalitzada podria treure molts països de la pobresa, podria exportar aquest producte natural.
Mastegar fulla de coca és com el nostre cafè de cada dia, doneu-nos senyor, que ens ajuda a tirar i a treballar més, per això els caps ens posen màquines de cafè ben aprop. 
Us proposo que feu una ullada a aquesta web: http://www.lamolina.edu.pe/investigacion/cocachasqui/
[@more@]

Comentaris

  1. Leodyn30 de novembre del 2006, a les 4:50

    Laltre dia a l'Autònoma van muntar unes jornades dedicades a la fulla de la Coca, amb conferències i algunes paradetes on es venien tot de productes preparats amb Coca, realment interessant. A vegades sembla mentida el que poden arribar a fer certs països només per interessos monetaris...

    ResponElimina
  2. supra strapped6 de desembre del 2010, a les 22:30

    rer

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació