Passa al contingut principal

Akhulliko, el mastegar coca

Fa uns posts més avall feia referència a una Jornada sobre la coca, la fulla, el fet del akhullikar, que en diuen als Andes.
Va ser una experiència molt interessant, sobretot les ponències d'un psicòleg social peruà, ja entrat en bastants anys, Baldomero Cáceres, així com la de Jorge Hurtado, psiquiatra i assessor en temes sobre la fulla de coca del president bolivià Evo Morales.
La fulla de coca té un estigma, la cocaïna, que alhora, malgrat ser el millor anestesiant que hi ha (si no existís ningú aniria ni al dentista i ens operaríem a base de cops de garrot o emborratxant-nos per no patir), té l'estigma de ser una substància il.legal usada fora de l'àmbit sanitari.
Aquest estigma, fa que la coca sigui una herba pària, perseguida, només legal per ús "cultural" als Andes. Res d'exportació. Però la coca, la fulla, té unes virtuts molt apreciables, com ara més vitamina A que la pastanaga i més calci que la llet. El seu afecte estimulant és suau i continuat, com el nostre cafè, més o menys. No té res a veure amb la cocaïna, que té un comportament estimulant radical i curt, amb un afecte molt fort, el que fa que es tingui ganes i ganes de consumir.
La fulla de coca va ser anatemitzada al 1961, per la OMS, després de fer un informe absolutament erràtic, prohibint l'ús de la fulla de coca, perquè se li atribueix un caràcter nociu per la salut. És curiós veure que les proves que fan als akhullikaven va ser fer enquestes dirigides concretament a italians, quan els enquestats andins eren analfabets. Proves així d'estúpides, tot per demostrar que la coca (que no cocaïna) era nociva per la salut, tòxica. El consum de coca es remunta a temps immemorials.
Tant Baldomero com Hurtado, apuntaven l'anatemització de la coca al monopoli, al monopoli de mercat per part de les farmacèutiques i el monopoli del poder per part dels EE.UU., amb una guerra contra la coca, contra a droga(!), que serveix per dominar a països sudamericans. A més, l a fulla de coca legalitzada podria treure molts països de la pobresa, podria exportar aquest producte natural.
Mastegar fulla de coca és com el nostre cafè de cada dia, doneu-nos senyor, que ens ajuda a tirar i a treballar més, per això els caps ens posen màquines de cafè ben aprop. 
Us proposo que feu una ullada a aquesta web: http://www.lamolina.edu.pe/investigacion/cocachasqui/
[@more@]

Comentaris

  1. Laltre dia a l'Autònoma van muntar unes jornades dedicades a la fulla de la Coca, amb conferències i algunes paradetes on es venien tot de productes preparats amb Coca, realment interessant. A vegades sembla mentida el que poden arribar a fer certs països només per interessos monetaris...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Ràdio Ona, la ràdio de Torelló

Ràdio Ona ha estat reconeguda per les ràdios locals de Catalunya. Torelló té el privilegi de tenir una ràdio local dinàmica i que fins ara ha estat una pedrera per professionals del periodisme, no és estrany sentir veus conegudes en ràdios nacionals o veure noms coneguts signant en diaris i setmanaris nacionals i comarcals de primer nivell. Si mirem el panorama global de les ràdios locals, Ràdio Ona és de les que funciona millor, malgrat les dificultats en les millores d'infrastructures, tot i que en els últims anys s'ha invertit en millores d'equipament. Però si aquesta ràdio nostre és tant viva i dinàmica és per l'esperit que té, la de les persones que hi col.laboren i hi treballen, que no formen un grup estàtic, sinó que es va regenerant i mutant. Ràdio Ona ha tingut diferents funcions com ara la informativa, la cultural, l...