Passa al contingut principal

No som normals

Esperem que la cançó de l'enfadat, que gaire esdevé la cançó de l'enfadós, s'acabi aviat i que CiU accepti que haurà de romandre una legislatura més a l'oposició i que treballi per teixir possibles futures aliances amb qui cregui més convenient.
Tornen a insistir amb el front arrugat per una mala digestió que no és normal que uns independentistes enviïn a l'oposició un partit nacionalista, que no és normal que el partit més votat no tingui el president. Fins i tot diuen que no és normal que el partit més votat no tingui la presidència del Parlament, ara en mans d'Ernest Benach, d'ERC.
Normalitat: aquest és l'eix que toca ara. Però aquesta normalitat no tocava ("ara no toca" que deia Pujol) quan un partit nacionalista va preferir pactar amb Aznar (Aznar!!!) abans que amb un partit independentista. Però tampoc va tocar dir que no era normal que Heribert Barrera al 1981 fos president del parlament, malgrat ser de la cinquena força parlamentària, ni al 2003, quan CiU va votar a Benach com a president, clar, potser llavors era perquè convergents i republicans tenien converses obertes encara.
La normalitat d'aquest país la poso en entredit, per dir-ho suau. Perquè vivim amb l'anormalitat que el principal partit polític no sap que estem en un sistema parlamentari i es pensa que estem en un de presidencial. No som normals perquè resulta que la classe política hegemònica li falta temps per oblidar els interessos del país i pactar amb Madrid per interessos de partit. Tampoc som normals perquè resulta que som una nació de preàmbul perquè ho han decidit unes quantes persones, com diu l'estatut.
Tampoc som normals perquè hi ha un partit que pontifica què és el que han de fer la resta de partits i el què vol la gent (malgrat no els voti!).
No som normals perquè paguem i paguem i ens diuen insolidaris i ens empobrim. No som normals perquè la llengua del país és de segona. No som normals perquè tenim unes infraestructures que no s'adiuen al nostre potencial econòmic ni demogràfic.
No som normals, som catalans i ho volem continuar essent en una Espanya que ens nega amb més o menys delit des de fa tres segles. No som normals perquè hem sobreviscut.
I com que no som normals, però ho volem arribar a ser, ERC s'ha marcat l'objectiu de poder arribar ser l'esquerra hegemònica del país per caminar cap a la llibertat de Catalunya dins Europa. Som conscients que això és una tasca difícil. Tenim una ruta a seguir, pesi a qui pesi. Perquè volem ser normals.
Article publicat a Opinió Nacional i al Diari de Vic

[@more@]

Comentaris

  1. Lo Lluent19 de novembre del 2006, a les 3:07

    Recordant greuges anteriors entre CIU i ERC no s'avançarà mai, però si volem seguir sent la riota a Madrid i tota Espanya anem pel bon camí. Per cert al meu bloc he contestat breument el teu comentari. Gràcies.

    ResponElimina
  2. Tresinores21 de novembre del 2006, a les 8:09

    no, no som un país normal per que no som lliures. Aquest ha de ser el punt de partida, la resta de coses son petites. Que un partit com ESquerra ens posi un president com el Montilla, és un error estrategic greu, per esquerra i per Catalunya.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació