Passa al contingut principal

El catalanisme de Prozac

El President Montilla anirà a Madrid pel Dia de la Constitució. Els de CiU s’esgargamellen davant una fet que creuen que desemboca en la dissolució nacional de Catalunya. Suposo que a sobre, aquesta dissolució és per culpa d’Esquerra, òbviament, aquests botiflers que han fet President de la Generalitat a un espanyol. Però de simbologia no es viu.

A ningú li ha de sorprendre que un President que sigui del PSC vagi el Dia de la Constitució a la recepció de Madrid, malgrat que presideix el govern d’Entesa, ja que dos dels tres partits que la formen, el gran i el petit, són partits que no posen en dubte l’Estat, malgrat en tenen un visió més federal. Personalment, a mi no em molesta que el Montilla vagi a Madrid per la Constitució, perquè de símbols no viu un país.

A vegades, el simbolisme actua de Prozac, però jo no vull Prozac per Catalunya, sinó que vull solucions. Esperava que aquestes solucions arribarien amb el nou Estatut, però no va ser així. L’Estatut era més Prozac, a més, de baixa qualitat.

Per mi la nació catalana no es dissolt perquè un President autonòmic català vagi a Madrid a celebrar la Constitució espanyola, per mi la nació catalana es dissolt amb el finançament insuficient, el reconeixement nacional de preàmbul (és a dir, no legal), amb unes infraestructures asfixiants i un aeroport que no ens porta al món. La visita constitucional de Montilla no dissolt la nació, la visita nocturna de Mas a ZP en la nit de les tisores llargues.

A mi no em molesta, perquè no em sorpren, que un President autonomista, sigui Pujol, Maragall, Montilla o Mas, vagi a Madrid a aquestes celebracions, a mi em molesten els peatges econòmics i socials que patim els catalans, i això només ho aconseguirem quan a la recepció de Madrid hi vagi l'embaixador català. Fins llavors, les visites madrilenyes no em molestaran, em preocuparan.

[@more@]

Comentaris

  1. Benvolgut,
    com a promotor de la campanya "Jo també vull un estat propi", a la qual tan amablement et vas adherir, et proposo que afegeixis el teu bloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat). Moltes gràcies.
    Xavier Mir

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...