El catalanisme de Prozac

El President Montilla anirà a Madrid pel Dia de la Constitució. Els de CiU s’esgargamellen davant una fet que creuen que desemboca en la dissolució nacional de Catalunya. Suposo que a sobre, aquesta dissolució és per culpa d’Esquerra, òbviament, aquests botiflers que han fet President de la Generalitat a un espanyol. Però de simbologia no es viu.

A ningú li ha de sorprendre que un President que sigui del PSC vagi el Dia de la Constitució a la recepció de Madrid, malgrat que presideix el govern d’Entesa, ja que dos dels tres partits que la formen, el gran i el petit, són partits que no posen en dubte l’Estat, malgrat en tenen un visió més federal. Personalment, a mi no em molesta que el Montilla vagi a Madrid per la Constitució, perquè de símbols no viu un país.

A vegades, el simbolisme actua de Prozac, però jo no vull Prozac per Catalunya, sinó que vull solucions. Esperava que aquestes solucions arribarien amb el nou Estatut, però no va ser així. L’Estatut era més Prozac, a més, de baixa qualitat.

Per mi la nació catalana no es dissolt perquè un President autonòmic català vagi a Madrid a celebrar la Constitució espanyola, per mi la nació catalana es dissolt amb el finançament insuficient, el reconeixement nacional de preàmbul (és a dir, no legal), amb unes infraestructures asfixiants i un aeroport que no ens porta al món. La visita constitucional de Montilla no dissolt la nació, la visita nocturna de Mas a ZP en la nit de les tisores llargues.

A mi no em molesta, perquè no em sorpren, que un President autonomista, sigui Pujol, Maragall, Montilla o Mas, vagi a Madrid a aquestes celebracions, a mi em molesten els peatges econòmics i socials que patim els catalans, i això només ho aconseguirem quan a la recepció de Madrid hi vagi l'embaixador català. Fins llavors, les visites madrilenyes no em molestaran, em preocuparan.

[@more@]