Salta al contingut principal

Babel: buscant el jo i el nos en aquest món tant estrany.

Ara torno d'anar a veure "Babel", film de González Iñarritu, director d'"Amores Perros", entre d'altres.
El film ens presenta diferents situacions situades en llocs geogràfics diferents: uns turistes americans al Marroc, un casament a Mèxic, una noia sordmuda japonesa orfe de mare i els fills dels turistes.
A partir d'un accident tràgic, dos nens pastors del Marroc disparen a un autobús i fereixen greument a una turista americana, el director ens explica les diferents històries entrelligades, a bastament o per un detall.
La pel.lícula m'ha agradat, satisfar moltes dimensions a l'hora d'explicar les històries. Hi ha moltes històries dins cada història. De la crisi matrimonial del matrimoni benestant fruit de la por de l'home a l'hora d'encarar la mort del seu fill fins a la por al terrorisme dels mitjans que segueixen la notícia del tret disparat a al muller, a la turista americana. De la solidaritat dels amazigh a l'intent de pagar aquesta per part del turista amercià, passant per l'egoïsme i la por vers els nadiu per part de la resta de turistes.
Veiem la societat rural marroquina, segurament amazighs, on la solidaritat i la generositat la caracteritza, a més d'una estructura absolutament patriarcal, però que no és posada en dubte.
La família japonesa de la noia sordmuda, una jove que busca el seu lloc en una societat massificada i que la veu com un element estrany, com un monstre. Busca ser estimada com una dona, mentre està en la transició de l'adolescència, per acabar trobant l'amor d'un pare vidu de qui se'n distancia.
Podem veure la mainadera mexicana dels fills dels turistes, que viu als EE.UU. des de fa 16 anys, sense papers, contractada així pels bons de la pel.lícula, Brad Pitt (que cada cop em fa pensar més amb Robert Redford) i Cate Blanchett. Una dona que ha d'anar al casament del seu fill a Mèxic, que s'haurà d'emportar els nens perquè ningú se'n vol/pot fer càrrec. Burocràticament serà un segrest. El pes de la burocràcia que s'emporta per davant l'humanisme i el sentit comú.
"Babel", que lamento no haver pogut veure en V.O. (reclamo pel.lícules amb versió original a Vic!), per captar el Babel lingüístic d'aquesta pel.lícula global i íntima, que ens retrata en quins mons viu la humanitat avui, mons nacionals, civilitzacions i íntims. De la conflictiva recerca del jo en l'entorn, i del nos en el món.
Per cert, final realista: happy end dels rics, tragèdia pels pobres. Es veu a venir, com la vida mateixa.
[@more@]

Comentaris

  1. No crec que tingui intel·ligència per a gaudir de "Babel". A mi tot el que sigui més complicat que una pel·lícula de Jim Carrey... :D

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

La Renda Bàsica: la última gran reforma

La renda bàsica (RB) ha arribat al Congrés de diputats espanyol a proposta d’ERC i IU. Fa temps la meva bona amiga Susanna em va introduir en el fins llavors desconegut món de la renda bàsica, fent-me arribar bibliografia vària i induint-me, com bona amiga que és, a assistir al I Simposi de la Renda Bàsica. Què és la RB, però? La RB és “ és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui ”, segons la Xarxa per la Renda Bàsica . L’esquerra o és revolucionària o és reformista, més enllà del socialisme, el comuni...