Passa al contingut principal

L'independentisme català: de l'ejaculació precoç al coitus interruptus?

He rebut un sms matinal que m'advertia que al diari AVUI i havia un article del Carretero que engegava un procés d'escissió dins Esquerra Republicana de Catalunya.
Ahir hi havia un article a l'edició digital de La Vanguardia, de Jordi Barbeta, el braç escrit de la sociovergència catalana on anunciava que Carretero fundaria un nou grup polític (Reagrupament) independentista amb la voluntat de presentar-se a les eleccions espanyoles. És curiós que el periodista millor informat sobre els moviments interns que hi ha en l'independentisme parlamentari sigui l'inefable Barbeta.
He llegit l'article, que és la primer part d'una sèrie que no sé quants capítols tindrà. A primera vista és una defensa a la necessitat del primer pacte de les esquerres (ell hi apostava) i després una crítica a CiU i PSC, centrant-se sobretot en els segons i en la ideologia del candidat, al qual li adscriu un espanyolisme a través del seu entorn, que aposta per ignorar qualsevol debat identitari, i per la seva desafortunada proposta de fer un debat en castellà (una tàctica del PSC per desviar l'atenció davant la poca capacitat comunicativa de Montilla, en la meva opinió). També denúncia la poca trempera del PSC per fer un estatut que fes un salt qualitatiu en matèria de finançament, el centralisme del PSOE i la connivència de CiU en la qüestió.
Pel to de 'article, que recordem, és una primera mostra d'una sèrie, sembla que Carretero apostava per quedar-se a l'oposició, és a dir, que el govern d'Entesa ha estat un error.
Si intentem anar més enllà del que diu l'article, de la descripció política que en fa, sembla molt possible que Carretero, conseller nacional d'ERC, s'encamini cap a liderar una escissió dins ERC, com abans Hortalà (Esquerra Catalana) i Colom (PI), ambdós aterrant, a la fi, a CiU.
Barbeta, en el seu article, feia referència a les contradiccions internes el govern d'Entesa, per Carretero, sembla que aquestes contradiccions són insalvables. Per ambdós, doncs, els governs de coalició són impossibles, ja que per ambdós la heterogeneïtat és letal.
Personalment, em decanto per la mala llet i la tendenciositat conservadurista sociovergent per part de Barbeta, i, per altra, per un purisme ideològic per part de Carretero. No vull pensar que hi tingui res a veure la seva expulsió com a Conseller abans que els seus companys.
Si la opció de Carretero és l'escissió, l'independentisme català tornarà a caure en un mal que semble congènit que és la divisió per la manca de capacitat d'acceptar matisos. Això ha comportat històricament l'ejaculació precoç, acabar les estratègies polítiques abans de començar, i ara el coitus interruptus, interrompre l'estratègia de crear un espai nacional d'esquerres, que va encetar Esquerra al 1996, abans de veure com acaba.
Em provocaria frustració veure la possibilitat que l'independentisme català sols hagi pogut evolucionar de l'ejaculació precoç al coitus interruptus polític.
I això ho dic amb preocupació a l'espera de què fa Carretero.
[@more@]

Comentaris

  1. Jordi, estic d'acord bastant en el que dius. Però si el partit majoritari que defensa l'independentisme té fugues alguna part de culpa ha de tenir-hi. No creus que falta autocrítica, jo sí. Així ho dic al meu bloc.

    ResponElimina
  2. Ha estat ERC la que ha dividit l'independentisme, marginant aquells que no els convenia tenir a prop i fent callar els dicidents. Els hi ha sortit el tret per la culata, la qual cosa no era difícil de preveure.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...