L'independentisme català: de l'ejaculació precoç al coitus interruptus?

He rebut un sms matinal que m'advertia que al diari AVUI i havia un article del Carretero que engegava un procés d'escissió dins Esquerra Republicana de Catalunya.

Ahir hi havia un article a l'edició digital de La Vanguardia, de Jordi Barbeta, el braç escrit de la sociovergència catalana on anunciava que Carretero fundaria un nou grup polític (Reagrupament) independentista amb la voluntat de presentar-se a les eleccions espanyoles. És curiós que el periodista millor informat sobre els moviments interns que hi ha en l'independentisme parlamentari sigui l'inefable Barbeta.

He llegit l'article, que és la primer part d'una sèrie que no sé quants capítols tindrà. A primera vista és una defensa a la necessitat del primer pacte de les esquerres (ell hi apostava) i després una crítica a CiU i PSC, centrant-se sobretot en els segons i en la ideologia del candidat, al qual li adscriu un espanyolisme a través del seu entorn, que aposta per ignorar qualsevol debat identitari, i per la seva desafortunada proposta de fer un debat en castellà (una tàctica del PSC per desviar l'atenció davant la poca capacitat comunicativa de Montilla, en la meva opinió). També denúncia la poca trempera del PSC per fer un estatut que fes un salt qualitatiu en matèria de finançament, el centralisme del PSOE i la connivència de CiU en la qüestió.

Pel to de 'article, que recordem, és una primera mostra d'una sèrie, sembla que Carretero apostava per quedar-se a l'oposició, és a dir, que el govern d'Entesa ha estat un error.

Si intentem anar més enllà del que diu l'article, de la descripció política que en fa, sembla molt possible que Carretero, conseller nacional d'ERC, s'encamini cap a liderar una escissió dins ERC, com abans Hortalà (Esquerra Catalana) i Colom (PI), ambdós aterrant, a la fi, a CiU.

Barbeta, en el seu article, feia referència a les contradiccions internes el govern d'Entesa, per Carretero, sembla que aquestes contradiccions són insalvables. Per ambdós, doncs, els governs de coalició són impossibles, ja que per ambdós la heterogeneïtat és letal.

Personalment, em decanto per la mala llet i la tendenciositat conservadurista sociovergent per part de Barbeta, i, per altra, per un purisme ideològic per part de Carretero. No vull pensar que hi tingui res a veure la seva expulsió com a Conseller abans que els seus companys.

Si la opció de Carretero és l'escissió, l'independentisme català tornarà a caure en un mal que semble congènit que és la divisió per la manca de capacitat d'acceptar matisos. Això ha comportat històricament l'ejaculació precoç, acabar les estratègies polítiques abans de començar, i ara el coitus interruptus, interrompre l'estratègia de crear un espai nacional d'esquerres, que va encetar Esquerra al 1996, abans de veure com acaba.

Em provocaria frustració veure la possibilitat que l'independentisme català sols hagi pogut evolucionar de l'ejaculació precoç al coitus interruptus polític.

I això ho dic amb preocupació a l'espera de què fa Carretero.

[@more@]