Passa al contingut principal

La Vanguardia i les mobilitzacions catalanistes

Llegeixo aquest diumenge un article d'Enric Juliana a La Vanguardia.
L'escrit és d'un to reivindicatiu sorprenent pel to sempre moderat de Juliana, l'home a Madrid del diari del Comte de Godó.
Juliana anima al "català emprenyat" a passar a l'ofensiva. Parla d'Acció Catalana, potser referint-se a la idea perenne d'una força catalanista transversal, de la dreta a l'esquerra, d'amunt (Sarrià) a avall que defensi els interessos nacionals (segur?) de Catalunya. Pel to de l'article ( Sobre el sable y la oportunidad de empuñarlo), en Juliana té ganes de marxa. Però què ha provocat l'excitació nacional d'aquest periodista tant ponderat?
Totes les corbates concentrades en assemblea (amb el dret d'admissió) que es va fer per reivindicar un aeroport de Barcelona descentralitzat i potent va ser el que va fer pujar la testosterona quadribarrada. Segons el periodista a nòmina dels Godó parla de " movilización empresarial y cívica" i la manifestació catalanista "más seria, sólida y pertinente" dels últims anys.
M'he quedat fred.
De debò que la manifestació del 18F (informe del tractament de TV3) del 2006 ja ha estat esborrada de la història? Creu sincerament, l'admirat per molts, Juliana que uns empresaris i unes elits d'una part de la societat civil reunides reclamant un aeroport, és " más seria, sólida y pertinente" que la manifestació recolzada per centenars d'entitats (societat civil?) i centenars de milers de manifestants que va reclamar que som una nació i tenim el dret a decidir?
Suposo que són dues maneres de concebre socialment Catalunya. Suposo que el periodista de La Vanguardia admira més les elits econòmiques d'aquest país que es mobilitzen (a la fi!) per un aspecte d'un tot que ens van retallar ara fa uns mesos, que no pas la mobilització popular i massiva, que es va mobilitzar per un sistema de finançament, per unes competències i, evidentment, per un aeroport descentralitzat i potent.
És una llàstima que siguem un país que la gomina i la corbata pesi més que els acords d'un Parlament, que un aeroport pesi més que la sobirania d'una nació (amb aeroport inclòs). I només amb gomina i corbata no es crea "l'Acció Catalana".
[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació