Salta al contingut principal

La Vanguardia i les mobilitzacions catalanistes

Llegeixo aquest diumenge un article d'Enric Juliana a La Vanguardia.
L'escrit és d'un to reivindicatiu sorprenent pel to sempre moderat de Juliana, l'home a Madrid del diari del Comte de Godó.
Juliana anima al "català emprenyat" a passar a l'ofensiva. Parla d'Acció Catalana, potser referint-se a la idea perenne d'una força catalanista transversal, de la dreta a l'esquerra, d'amunt (Sarrià) a avall que defensi els interessos nacionals (segur?) de Catalunya. Pel to de l'article ( Sobre el sable y la oportunidad de empuñarlo), en Juliana té ganes de marxa. Però què ha provocat l'excitació nacional d'aquest periodista tant ponderat?
Totes les corbates concentrades en assemblea (amb el dret d'admissió) que es va fer per reivindicar un aeroport de Barcelona descentralitzat i potent va ser el que va fer pujar la testosterona quadribarrada. Segons el periodista a nòmina dels Godó parla de " movilización empresarial y cívica" i la manifestació catalanista "más seria, sólida y pertinente" dels últims anys.
M'he quedat fred.
De debò que la manifestació del 18F (informe del tractament de TV3) del 2006 ja ha estat esborrada de la història? Creu sincerament, l'admirat per molts, Juliana que uns empresaris i unes elits d'una part de la societat civil reunides reclamant un aeroport, és " más seria, sólida y pertinente" que la manifestació recolzada per centenars d'entitats (societat civil?) i centenars de milers de manifestants que va reclamar que som una nació i tenim el dret a decidir?
Suposo que són dues maneres de concebre socialment Catalunya. Suposo que el periodista de La Vanguardia admira més les elits econòmiques d'aquest país que es mobilitzen (a la fi!) per un aspecte d'un tot que ens van retallar ara fa uns mesos, que no pas la mobilització popular i massiva, que es va mobilitzar per un sistema de finançament, per unes competències i, evidentment, per un aeroport descentralitzat i potent.
És una llàstima que siguem un país que la gomina i la corbata pesi més que els acords d'un Parlament, que un aeroport pesi més que la sobirania d'una nació (amb aeroport inclòs). I només amb gomina i corbata no es crea "l'Acció Catalana".
[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]
1 comentari
Més informació

La Renda Bàsica: la última gran reforma

La renda bàsica (RB) ha arribat al Congrés de diputats espanyol a proposta d’ERC i IU. Fa temps la meva bona amiga Susanna em va introduir en el fins llavors desconegut món de la renda bàsica, fent-me arribar bibliografia vària i induint-me, com bona amiga que és, a assistir al I Simposi de la Renda Bàsica. Què és la RB, però? La RB és “ és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui ”, segons la Xarxa per la Renda Bàsica . L’esquerra o és revolucionària o és reformista, més enllà del socialisme, el comuni...
6 comentaris
Més informació