La Vanguardia i les mobilitzacions catalanistes

Llegeixo aquest diumenge un article d'Enric Juliana a La Vanguardia.

L'escrit és d'un to reivindicatiu sorprenent pel to sempre moderat de Juliana, l'home a Madrid del diari del Comte de Godó.

Juliana anima al "català emprenyat" a passar a l'ofensiva. Parla d'Acció Catalana, potser referint-se a la idea perenne d'una força catalanista transversal, de la dreta a l'esquerra, d'amunt (Sarrià) a avall que defensi els interessos nacionals (segur?) de Catalunya. Pel to de l'article ( Sobre el sable y la oportunidad de empuñarlo), en Juliana té ganes de marxa. Però què ha provocat l'excitació nacional d'aquest periodista tant ponderat?

Totes les corbates concentrades en assemblea (amb el dret d'admissió) que es va fer per reivindicar un aeroport de Barcelona descentralitzat i potent va ser el que va fer pujar la testosterona quadribarrada. Segons el periodista a nòmina dels Godó parla de " movilización empresarial y cívica" i la manifestació catalanista "más seria, sólida y pertinente" dels últims anys.

M'he quedat fred.

De debò que la manifestació del 18F (informe del tractament de TV3) del 2006 ja ha estat esborrada de la història? Creu sincerament, l'admirat per molts, Juliana que uns empresaris i unes elits d'una part de la societat civil reunides reclamant un aeroport, és " más seria, sólida y pertinente" que la manifestació recolzada per centenars d'entitats (societat civil?) i centenars de milers de manifestants que va reclamar que som una nació i tenim el dret a decidir?

Suposo que són dues maneres de concebre socialment Catalunya. Suposo que el periodista de La Vanguardia admira més les elits econòmiques d'aquest país que es mobilitzen (a la fi!) per un aspecte d'un tot que ens van retallar ara fa uns mesos, que no pas la mobilització popular i massiva, que es va mobilitzar per un sistema de finançament, per unes competències i, evidentment, per un aeroport descentralitzat i potent.

És una llàstima que siguem un país que la gomina i la corbata pesi més que els acords d'un Parlament, que un aeroport pesi més que la sobirania d'una nació (amb aeroport inclòs). I només amb gomina i corbata no es crea "l'Acció Catalana".

[@more@]