Passa al contingut principal

Inici del mandat 2007-2011 a Torelló. Ple de Constitució

 .
Acabo d'arribar del Ple on s'ha elegit l'alcalde de Torelló. Miquel Franch ha estat elegit amb els 7 vots del PSC, enfront dels 6 del convergent Lluís Bassas i els 3 que han anat a favor de la meva candidatura, d'Esquerra Republicana de Catalunya. La Montse Ayats s'ha abstingut, ja que ICV-CdG ha declinat presentar candidatura.
Clicant aquí podeu llegit el discurs que he fet per explicar el perquè la nostra opció ha estat mantenir-nos a la oposició i el perquè hem presentat candidatura pròpia.
Els últims dies abans d'arribar avui, sobretot després de decidir que ens manteníem a la oposició han estat intensos, sobretot en el món virtual dels anònim en fòrums d'internet. Molta carnassa barrejada amb bilis. Alguns comentaris, però tenien gràcia, diuen que cobro entre 3000 i 4000€, ara aniré a mirar la nòmina...
Hi ha en "Carles" que ha deixat un comentari en aquest post. Em pregunta què va passar en les assemblees d'Esquerra Torelló, si s'havia votat a favor de PSC o de CiU.
En alguns mitjans com Més La Marxa, El 9 Nou o osona.com (que en un moment donat va anar massa enllà inventant-se que havíem pactat amb el PSC, encara no han rectificat...) s'ha apuntat certa divisió en el sí d'Esquerra Torelló.
La veritat és que no hem arribat a votar cap decisió, ja que totes s'han pres per consens (podeu escoltar aquest audio de Ràdio Manlleu), després d'una debat obert. TOTA la militància i els simpatitzants que ha participat de les assemblees han pogut dir-hi la seva i tots han compartit les decisions preses. Esquerra som un partit plural, però on tots ens trobem en els principis ideològics d'Esquerra Republicana de Catalunya i en els interessos de Torelló. Ni friccions internes ni divisions, sinó que democràcia participativa i consens.
La decisió d'Esquerra no ha estat la de la por, sinó la de la responsabilitat. Com he explicat en el discurs, algú em va dir lúcidament: " a entrar a govern sempre hi sou a temps, el què no podeu far és marxar-ne a mig". A Esquerra, volem fer les coses ben fetes i amb responsabilitat.
Ara toca treballar, dialogar i arribar a acords per tirar endavant el poble. I això és el què farem els tres regidor d'Esquerra-AM Torelló.
[@more@]A continuació podeu llegir el discurs del portaveu d'Esquerra-AM, Jordi Casals i Prat.

"Alcalde, regidors i regidores, ciutadans i ciutadanes,

Primer de tot m'agradaria felicitar tots els regidors i regidores i a Miquel Franch per haver estat reelegit com a Alcalde de Torelló.

Igual que fa quatre anys, Miquel Franch ha estat elegit sols amb els vots del seu partit: el PSC, però a diferència d'aquella data, per majoria simple.
No ha canviat el nombre de forces polítiques que li han donat suport però sí que han canviat el nombre de vots, en aquest cas han disminuït de 9 a 7 regidors.
Aquests dos fets haurien de fer reflexionar a Miquel Franch i al PSC, perquè vol dir que amb quatre anys no han estat capaços de crear complicitats amb cap de les altres forces polítiques de Torelló, alhora que han perdut suport electoral.

ERC, en les darreres eleccions, ha aconseguit el que en dèiem durant la campanya crear el "tercer espai", obrint-nos pas entre el bipartidisme clàssic PSC-CiU o viceversa.
Els números ens diuen que podem ser decisius per formar majories, per incidir en la política municipal, però després de conversar tant amb PSC com amb CiU, hem decidit mantenir-nos a la oposició i incidir en la política municipal des d'allà.

Per què hem decidit això?
En el cas de CiU per no creure adient fer un tomb als resultats des d'un bon inici, donant l'alcaldia al partit no guanyador, amb l'existència de diferents discrepàncies de plantejaments, que ja vam constatar en els darrers quatre anys i que hem corroborat ara.

En el cas del PSC, ha estat clarament per manca de confiança en poder governar conjuntament.
I això ho diem després de valorar el recorregut dels darrers anys, on el PSC ha fet i ha desfet per voluntat pròpia, sense cap tipus de generositat vers els partits de l'oposició. Ni quan ERC va aprovar els pressupostos del 2005, el PSC ens va estendre la mà.

Sense confiança no hi pot haver complicitat, i sense complicitat no hi pot haver pacte.

L'altre dia un veí ja entrat en anys, que sovint m'atura i em posa al dia amb els seus anàlisis polítics, em va dir: "Casals, d'entrar-hi sempre hi sou a temps, però no us podeu permetre sortir-ne a mig".
Aquesta lúcida frase il.lustra perfectament perquè ERC, per unanimitat dels seus militants i simpatitzants, ha decidit mantenir-se fora de l'equip de govern, des de la responsabilitat de no formar un govern amb massa possibilitats de ser inestable.

Però el fet de no creure en aquests moments que fos possible un govern de coalició, no vol dir que vulguem un govern dèbil.
És per això que ERC posa la mà estesa a col.laborar amb l'equip de govern, des dels nostres principis polítics i programàtics, on la cohesió social ha de ser el pilar de les polítiques a Torelló, no sols a través de polítiques de benestar, sinó també en cultura, joventut, ciutadania, participació, educació, urbanisme i promoció econòmica.
ERC té voluntat de governar, però no a qualsevol preu ni de qualevol manera, estem disposats a incidir en la política municipal i l'acció de govern des de fora de l'equip de govern, des de la responsabilitat i amb un sentit constructiu sempre a favor de Torelló.
El nostre ha estat un vot a favor del projecte d'ERC, perquè hi creiem. És un vot a favor del diàleg, el treball i l’acord, a favor d'una política que situï al ciutadà com a element central i que treballi per una comunitat implicada, amb forts llaços solidaris i d'identitat compartida.

Esperem que una nova manera de fer política s’instal.li a Torelló.

Moltes gràcies a tothom."

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...