Passa al contingut principal

Participació i joves: un dret cívic i democràtic

Aquesta setmana hem presentat l’estudi “Joves, política i participació”, elaborat per l’IGOP i impulsat des de l’Observatori Català de la Joventut i pel programa de Foment de la Participació de la Secretaria de Joventut. Podeu veure alguns apunts de l’estudi aquí.

Les polítiques de joventut han d’aconseguir l’èxit dels joves com a ciutadans, basats en l’èxit educatiu, l’èxit laboral i l’èxit social. Un èxit cívic que ha de portar els joves a l’accés a la plena ciutadania en una societat cohesionada. Dos principis irrenunciables per nosaltres: ciutadania i cohesió social.

Així doncs, les polítiques d’emancipació han de permetre bona part d’aquest èxit del jove en el marc del seu entorn. Polítiques de formació, de treball, de salut, de creació artística i d’accés a la cultura, d’accés a la mobilitat, d’habitatge són pilars bàsics per treballar per crear uns fonaments sòlids per aquest accés a la plena ciutadania dels joves.

Al costat d’aquestes polítiques d’emancipació juvenil, trobem les polítiques de participació que han d’incidir en l’exercici dels joves a relacionar-se amb el seu entorn d’una forma activa. Això ha de permetre al jove ser protagonista en la societat on es desenvolupa com a ciutadà, des d’una perspectiva pública i de col·lectiu, en tant que membre de la societat i com a membre del col·lectiu jove. Dues dimensions que té dret a ser-ne agent actiu i no passiu.

Participació és la capacitat dels joves d’incidir en els procés de la presa de decisions de tot allò que els afecta globalment com a ciutadans, exercir el dret a participar en la decisió en el desenvolupament personal i col·lectiu. Una dimensió de construcció i realització personal i una altra dimensió pública, solidària i de comunitat, en els diferents àmbits col·lectius on es desenvolupi la seva vida.

La Secretaria de Joventut té el programa de foment de la participació juvenil, el qual ha de fomentar la cultura participativa com un aprofundiment de la cultura democràtica en els joves que ha d’amarar a la ciutadania i les diferents administracions públiques, que ha de comportar inevitablement una regeneració democràtica en el marc de la nació catalana, aprofundint en l’interès públic de la ciutadania i en la solidaritat corresponsable d’aquesta, no obviant la realitat plural d’una societat catalana canviant a ritmes globals.

L’estudi de “Joves, política i participació” ens mostra un repte, donar resposta a una realitat juvenil que veu la participació en projectes comuns des de la immediatesa i la individualitat, fruit dels temps on vivim. La nostra societat ha de saber integrar aquesta realitat, potenciant el treball de diversa intensitat, d’implicació plural, moldejable i canviant.

S’ha de donar resposta a la realitat de la nostra societat i els nostres joves, des de la Secretaria de Joventut hem de ser capaços d’aprofitar aquest capital cívic dels joves que en tant que individus ciutadans es volen implicar en el seu entorn i la seva realitat.

Exercir la participació ciutadana és exercir un dret de ciutadania i la gent jove ho ha de fer en tant que joves i en tant que ciutadans. Un dret indiscutible per construir el propi projecte de vida i per accedir a la plena ciutadania, assumint els drets i els deures, assumint el dret a decidir i la corresponsabilitat amb el col·lectiu que es forma part.

I tampoc hem d’oblidar, la capacitat d’avantguarda de les polítiques de joventut com a eina regeneradora de la cultura cívica i democràtica de casa nostra.

[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda