Retornat dels Balcans

Després de més de deu dies en la frontera mestissa entre Occident i Orient, ja hem tornat.

De moment vaig digerint les experiències viscudes, dels paisatges observats, les mirades entrecreuades, de la fonètica serbocroata i albanesa, tant diferent i tant propera físicament.

De les cames llarguíssimes de les montenegrines (no de les sèrbies, ni les bosníaques, ni les albaneses ni les croates), del menjar senzill, de batalla, però bo, molt bo. Dos grans plaers...

I les quilometrades, fins a sumar 2000 Km! fetes en relleus en furgoneta llogada, enorme i massa ampla per les carreteres balcàniques i pels conductors temeraris que ens creuaven amb els nostres ulls tancats.

Nostru Senyor present en esglésies dipositàries de la Gran Sèrbia ortodoxa, en els minarets musulmans esquitxats arreu, en les esglésies i monestirs catòlics i en els ponts derruïts en nom de Déu. També hi ha signes divins del marxisme perdut.

Del estat d'ànims nacionals, l'orgull estirat de Montenegro, l'orgull decadent de Sèrbia, la mirada monetària dels croates de Dubrovnik, l'absència escardada per metralla dels bosnians de la creu o de la mitja lluna, de l'eufòria i esponeitat dels albanokosovars i del caos polsegós i torrat de l'ambient de la mare pàtria albanesa.

Dels peatges pagats a policies corruptes, escorrialles monetàries que enriqueixen al pobre. Camins tramposos al benestar.

Dels boscos espessos i les aigües maragdes.

Del mar compartit, Mediterrani i salat, però allà amb absència de platges de sorra, però amb les muntanyes banyant-se, tal la Costa Brava, però amb llengua no romana. En l'horitzó d'aquest mar compartit he trobat respostes.

Enriquit per les sensacions plurals, també per la companyia continua plural.

Llàstima haver recorregut tant en tant poc temps, m'ha faltat injectar-me en la dermis balcànica, saber més, malgrat no entendre res.

He vist diferents pobles, nacions, persones, amb ferides de guerra, algunes massa fondes. He respirat l'eufòria i la llibertat dels vencedors, la frustració dels perdedors, el silenci de les víctimes i l'orgull dels sobirans. Hi ha hagut moments que he tingut sana enveja, d'aquest orgull de la llibertat, sense por al silenci de la víctima ni a la frustració dels vençuts, perquè sé que guanyarem.

He agafat aire íntim i oxigen nacional. Forces recuperades.

.

Bloc del viatge: http://enjordialsbalcans.blogspot.com

[@more@]