Passa al contingut principal

Retornat dels Balcans

Jo a DubrovnikDesprés de més de deu dies en la frontera mestissa entre Occident i Orient, ja hem tornat.
De moment vaig digerint les experiències viscudes, dels paisatges observats, les mirades entrecreuades, de la fonètica serbocroata i albanesa, tant diferent i tant propera físicament.
De les cames llarguíssimes de les montenegrines (no de les sèrbies, ni les bosníaques, ni les albaneses ni les croates), del menjar senzill, de batalla, però bo, molt bo. Dos grans plaers...
I les quilometrades, fins a sumar 2000 Km! fetes en relleus en furgoneta llogada, enorme i massa ampla per les carreteres balcàniques i pels conductors temeraris que ens creuaven amb els nostres ulls tancats.
Nostru Senyor present en esglésies dipositàries de la Gran Sèrbia ortodoxa, en els minarets musulmans esquitxats arreu, en les esglésies i monestirs catòlics i en els ponts derruïts en nom de Déu. També hi ha signes divins del marxisme perdut.
Del estat d'ànims nacionals, l'orgull estirat de Montenegro, l'orgull decadent de Sèrbia, la mirada monetària dels croates de Dubrovnik, l'absència escardada per metralla dels bosnians de la creu o de la mitja lluna, de l'eufòria i esponeitat dels albanokosovars i del caos polsegós i torrat de l'ambient de la mare pàtria albanesa.
Dels peatges pagats a policies corruptes, escorrialles monetàries que enriqueixen al pobre. Camins tramposos al benestar.
Dels boscos espessos i les aigües maragdes.
Del mar compartit, Mediterrani i salat, però allà amb absència de platges de sorra, però amb les muntanyes banyant-se, tal la Costa Brava, però amb llengua no romana. En l'horitzó d'aquest mar compartit he trobat respostes.
Enriquit per les sensacions plurals, també per la companyia continua plural.
Llàstima haver recorregut tant en tant poc temps, m'ha faltat injectar-me en la dermis balcànica, saber més, malgrat no entendre res.
He vist diferents pobles, nacions, persones, amb ferides de guerra, algunes massa fondes. He respirat l'eufòria i la llibertat dels vencedors, la frustració dels perdedors, el silenci de les víctimes i l'orgull dels sobirans. Hi ha hagut moments que he tingut sana enveja, d'aquest orgull de la llibertat, sense por al silenci de la víctima ni a la frustració dels vençuts, perquè sé que guanyarem.
He agafat aire íntim i oxigen nacional. Forces recuperades.
.
[@more@]

Comentaris

  1. I les quilometrades, fins a sumar 2000 Km! fetes en relleus en furgoneta llogada, enorme i massa ampla per Tory Burch Shoesles carreteres balcàniques i pels

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Ràdio Ona, la ràdio de Torelló

Ràdio Ona ha estat reconeguda per les ràdios locals de Catalunya. Torelló té el privilegi de tenir una ràdio local dinàmica i que fins ara ha estat una pedrera per professionals del periodisme, no és estrany sentir veus conegudes en ràdios nacionals o veure noms coneguts signant en diaris i setmanaris nacionals i comarcals de primer nivell. Si mirem el panorama global de les ràdios locals, Ràdio Ona és de les que funciona millor, malgrat les dificultats en les millores d'infrastructures, tot i que en els últims anys s'ha invertit en millores d'equipament. Però si aquesta ràdio nostre és tant viva i dinàmica és per l'esperit que té, la de les persones que hi col.laboren i hi treballen, que no formen un grup estàtic, sinó que es va regenerant i mutant. Ràdio Ona ha tingut diferents funcions com ara la informativa, la cultural, l...