Passa al contingut principal

Viatge a la utopia socialista i interètnica dels Blacans

Aquesta matinada marxo cap als Balcans, acompanyats per la Marta, el Raül, la Diana i el Joan.
Aterrarem a Sarajevo, prèvia escala a Itàlia, llogarem un cotxe i ens dirigirem a Montenegro, amb totes les aturades que facin falta.
La il.lusió és poder entrar a Sèrbia, Albània, Kosovo i tornar per Croàcia, que sumats a Bòsnia i Montenegro són els països que ens hem marcat com a objectiu. Tenim prop de 10 dies per intentar-ho.
En Juli m'ha recomanat aquest viatge, és un enamorat dels Balcans i de la costa de Dalmàcia en particular.
A mi, em pica la curiositat del meu fetitxisme no tant nacionalista sinó comunista. Iugoslàvia era el paradís dels socialisme autogestionari (que atreia fins i tot a Unió!!!) i Albània era la república comunista més aïllada d'Europa, erigida com l'únic estat ateu del món.
Però també tinc molt d'interès en veure una realitat multiètnica, malgrat les guerres interètniques dels 90. L'Europa de l'est no té res a veure en la concepció nacional-ètnica de l'occidental, allà es pot observar una cosmovisió territorial ètnica que esquitxa de taques multicolors (un color per cada ètnia) un mapa regional.
No negaré que l'empatia nacional també em fa rau-rau a l'estómac i vull veure com els hi va a les noves nacions europees post-iugoslaves, algunes de les quals van sufrir en excés la llibertat que qualsevol nació hauria de tenir dret a excercir.
Terra de partizans, de comunistes, de musulmans, de catòlics i ortodòxes, del ciríclic i l'abecedari llatí, de l'Imperi Austríac i de l'Otomà, de la frontera entre occident i orient, de la llibertat de les nacions i de la mort per aquesta.
Bé, intentarem explicar coses via bloc, en Raül i en Joan així ho pretenen. Ja veurem com van de cibercafès per allà.
Com que aquest cap de setmana tenia el mono viatger m'he dedicat a posar en ordre el que vaig escriure des de Kobe en el meu viatge japonès del 2005. En un principi ho vaig penjar a RelatsenCatalà.cat (on he penjat un relat albanès)
Aquí teniu l'enllaç del bloc d'aquest viatge a Japó: http://enjordiakobe.blogspot.com
Salut i bones vacances!
[@more@]

Comentaris

  1. No se per què però els de les JERC sempre anem a parar als llocs amb problemes. Que si els Balcans, que si Irlanda del Nord, que si Palestina... Jo per la meva part he passat uns dies giravoltant per l'Europa Occidental i, en especial, per l'adquisició que aquesta va fer fa uns 17 anys: Berlín Oriental. Una joia. Ja ho explicaré al bloc!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda