Passa al contingut principal

Viatge a la utopia socialista i interètnica dels Blacans

Aquesta matinada marxo cap als Balcans, acompanyats per la Marta, el Raül, la Diana i el Joan.
Aterrarem a Sarajevo, prèvia escala a Itàlia, llogarem un cotxe i ens dirigirem a Montenegro, amb totes les aturades que facin falta.
La il.lusió és poder entrar a Sèrbia, Albània, Kosovo i tornar per Croàcia, que sumats a Bòsnia i Montenegro són els països que ens hem marcat com a objectiu. Tenim prop de 10 dies per intentar-ho.
En Juli m'ha recomanat aquest viatge, és un enamorat dels Balcans i de la costa de Dalmàcia en particular.
A mi, em pica la curiositat del meu fetitxisme no tant nacionalista sinó comunista. Iugoslàvia era el paradís dels socialisme autogestionari (que atreia fins i tot a Unió!!!) i Albània era la república comunista més aïllada d'Europa, erigida com l'únic estat ateu del món.
Però també tinc molt d'interès en veure una realitat multiètnica, malgrat les guerres interètniques dels 90. L'Europa de l'est no té res a veure en la concepció nacional-ètnica de l'occidental, allà es pot observar una cosmovisió territorial ètnica que esquitxa de taques multicolors (un color per cada ètnia) un mapa regional.
No negaré que l'empatia nacional també em fa rau-rau a l'estómac i vull veure com els hi va a les noves nacions europees post-iugoslaves, algunes de les quals van sufrir en excés la llibertat que qualsevol nació hauria de tenir dret a excercir.
Terra de partizans, de comunistes, de musulmans, de catòlics i ortodòxes, del ciríclic i l'abecedari llatí, de l'Imperi Austríac i de l'Otomà, de la frontera entre occident i orient, de la llibertat de les nacions i de la mort per aquesta.
Bé, intentarem explicar coses via bloc, en Raül i en Joan així ho pretenen. Ja veurem com van de cibercafès per allà.
Com que aquest cap de setmana tenia el mono viatger m'he dedicat a posar en ordre el que vaig escriure des de Kobe en el meu viatge japonès del 2005. En un principi ho vaig penjar a RelatsenCatalà.cat (on he penjat un relat albanès)
Aquí teniu l'enllaç del bloc d'aquest viatge a Japó: http://enjordiakobe.blogspot.com
Salut i bones vacances!
[@more@]

Comentaris

  1. Lluís14 d’agost del 2007, a les 16:24

    No se per què però els de les JERC sempre anem a parar als llocs amb problemes. Que si els Balcans, que si Irlanda del Nord, que si Palestina... Jo per la meva part he passat uns dies giravoltant per l'Europa Occidental i, en especial, per l'adquisició que aquesta va fer fa uns 17 anys: Berlín Oriental. Una joia. Ja ho explicaré al bloc!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació