Passa al contingut principal

Viatge a la utopia socialista i interètnica dels Blacans

Aquesta matinada marxo cap als Balcans, acompanyats per la Marta, el Raül, la Diana i el Joan.
Aterrarem a Sarajevo, prèvia escala a Itàlia, llogarem un cotxe i ens dirigirem a Montenegro, amb totes les aturades que facin falta.
La il.lusió és poder entrar a Sèrbia, Albània, Kosovo i tornar per Croàcia, que sumats a Bòsnia i Montenegro són els països que ens hem marcat com a objectiu. Tenim prop de 10 dies per intentar-ho.
En Juli m'ha recomanat aquest viatge, és un enamorat dels Balcans i de la costa de Dalmàcia en particular.
A mi, em pica la curiositat del meu fetitxisme no tant nacionalista sinó comunista. Iugoslàvia era el paradís dels socialisme autogestionari (que atreia fins i tot a Unió!!!) i Albània era la república comunista més aïllada d'Europa, erigida com l'únic estat ateu del món.
Però també tinc molt d'interès en veure una realitat multiètnica, malgrat les guerres interètniques dels 90. L'Europa de l'est no té res a veure en la concepció nacional-ètnica de l'occidental, allà es pot observar una cosmovisió territorial ètnica que esquitxa de taques multicolors (un color per cada ètnia) un mapa regional.
No negaré que l'empatia nacional també em fa rau-rau a l'estómac i vull veure com els hi va a les noves nacions europees post-iugoslaves, algunes de les quals van sufrir en excés la llibertat que qualsevol nació hauria de tenir dret a excercir.
Terra de partizans, de comunistes, de musulmans, de catòlics i ortodòxes, del ciríclic i l'abecedari llatí, de l'Imperi Austríac i de l'Otomà, de la frontera entre occident i orient, de la llibertat de les nacions i de la mort per aquesta.
Bé, intentarem explicar coses via bloc, en Raül i en Joan així ho pretenen. Ja veurem com van de cibercafès per allà.
Com que aquest cap de setmana tenia el mono viatger m'he dedicat a posar en ordre el que vaig escriure des de Kobe en el meu viatge japonès del 2005. En un principi ho vaig penjar a RelatsenCatalà.cat (on he penjat un relat albanès)
Aquí teniu l'enllaç del bloc d'aquest viatge a Japó: http://enjordiakobe.blogspot.com
Salut i bones vacances!
[@more@]

Comentaris

  1. No se per què però els de les JERC sempre anem a parar als llocs amb problemes. Que si els Balcans, que si Irlanda del Nord, que si Palestina... Jo per la meva part he passat uns dies giravoltant per l'Europa Occidental i, en especial, per l'adquisició que aquesta va fer fa uns 17 anys: Berlín Oriental. Una joia. Ja ho explicaré al bloc!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Ràdio Ona, la ràdio de Torelló

Ràdio Ona ha estat reconeguda per les ràdios locals de Catalunya. Torelló té el privilegi de tenir una ràdio local dinàmica i que fins ara ha estat una pedrera per professionals del periodisme, no és estrany sentir veus conegudes en ràdios nacionals o veure noms coneguts signant en diaris i setmanaris nacionals i comarcals de primer nivell. Si mirem el panorama global de les ràdios locals, Ràdio Ona és de les que funciona millor, malgrat les dificultats en les millores d'infrastructures, tot i que en els últims anys s'ha invertit en millores d'equipament. Però si aquesta ràdio nostre és tant viva i dinàmica és per l'esperit que té, la de les persones que hi col.laboren i hi treballen, que no formen un grup estàtic, sinó que es va regenerant i mutant. Ràdio Ona ha tingut diferents funcions com ara la informativa, la cultural, l...