Passa al contingut principal

2014: preguntes cercant respostes

Avui a El 9 Nou surt una enquesta als alcaldes osonencs i del Ripollès per saber què en pensen de la idea d’exercir el dret a l’autodeterminació el 2014, idea expressada per Carod-Rovira que ha posat la qüestió nacional en el centre del debat polític de les últimes setmanes i que ha posat nerviós a més de un i de dos, sobretot a La Vanguardia, avantguarda de la sociovergència.

És curiós veure que els convergents (i els d’Unió) majoritàriament tendeixen en dues línies, la primera tira per l’anàlisi partidista i de confrontació amb ERC; la segona en dir que és massa lluny el 2014 i que s’ha de fer ara. La primera opció marca el mal que pateix Catalunya, som incapaços de concebre els temes nacionals lluny dels interessos particulars de partit. Actuacions blasmables nacionalment com el pacte Mas-ZP i les paraules, espero que en calent, de Ridao dient que no es pot pactar amb CiU, encara que sigui sobiranista, perquè és “un partit de classe” que va favor de la burgesia (estic d'acord amb en Lluís Pérez) entren en aquesta concepció.

També m’agradaria destacar l’opinió que ha donat el meu alcalde, el socialista Miquel Franch, que podeu llegir al meu bloc d’Esquerra.

L’opció 2014, que no és nova (l’Enric Xicoy va ser el primer de parlar-me’n), necessita una maduració, el debat de la qual marcarà la Conferència Nacional d’Esquerra de l’octubre, on totes les famílies i diran la seva.

La qüestió és com materialitzar un procés sobiranista i aplicar el dret a decidir. S’ha d’assegurar el resultat i de la consulta n’ha de sortir un sí rotund, com diu l’alcalde vigatà Vila d’Abadal d’Unió? O el mer fet d’exercir el dret a decidir ja és una victòria sobiranista?

El referèndum es el punt de sortida? O bé és l’últim pas? O potser és l’espai central? Quin paper hi té la societat civil organitzada? I els partits? I el govern? Serà possible quan el partit independentista sigui hegemònic o bé quan el sobiranisme impregni tots els partits?

Preguntes que Catalunya haurà de respondre així com tots els seus agents socials i nacionals.

[@more@]

Comentaris

  1. Ignasi Bosch20 de setembre del 2007, a les 16:15

    Òbiament, el mer fet d'exercir el dret de decidir ja és una victòria, però no és en cap cas comparable al fet de que guanyi el "sí". A part que el referèndum tan sols és una parada més en el llarg viatge per a construïr un estat lliure i sobirà, una parada molt important però una parada al cap i a la fi.
    Per últim crec que serà la societat civil i a la vegada els partits que voldran estar connectats amb la societat el que impulsarà la celebració d'un referèndum. Però com que tot encara està per venir, no sabem com pot passar.
    Una cosa és segura però; tard o d'hora passarà.

    ResponElimina
  2. Car Accessories15 de juny del 2011, a les 3:37

    Online shopping for auto parts, Car Accessories, aftermarket car gadgets and LED light, free shipping for all orders. More information follow the link: http://www.tomtop.com/car-accessories

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació