Passa al contingut principal

2014: preguntes cercant respostes

Avui a El 9 Nou surt una enquesta als alcaldes osonencs i del Ripollès per saber què en pensen de la idea d’exercir el dret a l’autodeterminació el 2014, idea expressada per Carod-Rovira que ha posat la qüestió nacional en el centre del debat polític de les últimes setmanes i que ha posat nerviós a més de un i de dos, sobretot a La Vanguardia, avantguarda de la sociovergència.

És curiós veure que els convergents (i els d’Unió) majoritàriament tendeixen en dues línies, la primera tira per l’anàlisi partidista i de confrontació amb ERC; la segona en dir que és massa lluny el 2014 i que s’ha de fer ara. La primera opció marca el mal que pateix Catalunya, som incapaços de concebre els temes nacionals lluny dels interessos particulars de partit. Actuacions blasmables nacionalment com el pacte Mas-ZP i les paraules, espero que en calent, de Ridao dient que no es pot pactar amb CiU, encara que sigui sobiranista, perquè és “un partit de classe” que va favor de la burgesia (estic d'acord amb en Lluís Pérez) entren en aquesta concepció.

També m’agradaria destacar l’opinió que ha donat el meu alcalde, el socialista Miquel Franch, que podeu llegir al meu bloc d’Esquerra.

L’opció 2014, que no és nova (l’Enric Xicoy va ser el primer de parlar-me’n), necessita una maduració, el debat de la qual marcarà la Conferència Nacional d’Esquerra de l’octubre, on totes les famílies i diran la seva.

La qüestió és com materialitzar un procés sobiranista i aplicar el dret a decidir. S’ha d’assegurar el resultat i de la consulta n’ha de sortir un sí rotund, com diu l’alcalde vigatà Vila d’Abadal d’Unió? O el mer fet d’exercir el dret a decidir ja és una victòria sobiranista?

El referèndum es el punt de sortida? O bé és l’últim pas? O potser és l’espai central? Quin paper hi té la societat civil organitzada? I els partits? I el govern? Serà possible quan el partit independentista sigui hegemònic o bé quan el sobiranisme impregni tots els partits?

Preguntes que Catalunya haurà de respondre així com tots els seus agents socials i nacionals.

[@more@]

Comentaris

  1. Òbiament, el mer fet d'exercir el dret de decidir ja és una victòria, però no és en cap cas comparable al fet de que guanyi el "sí". A part que el referèndum tan sols és una parada més en el llarg viatge per a construïr un estat lliure i sobirà, una parada molt important però una parada al cap i a la fi.
    Per últim crec que serà la societat civil i a la vegada els partits que voldran estar connectats amb la societat el que impulsarà la celebració d'un referèndum. Però com que tot encara està per venir, no sabem com pot passar.
    Una cosa és segura però; tard o d'hora passarà.

    ResponElimina
  2. Online shopping for auto parts, Car Accessories, aftermarket car gadgets and LED light, free shipping for all orders. More information follow the link: http://www.tomtop.com/car-accessories

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda