Passa al contingut principal

2014: preguntes cercant respostes

Avui a El 9 Nou surt una enquesta als alcaldes osonencs i del Ripollès per saber què en pensen de la idea d’exercir el dret a l’autodeterminació el 2014, idea expressada per Carod-Rovira que ha posat la qüestió nacional en el centre del debat polític de les últimes setmanes i que ha posat nerviós a més de un i de dos, sobretot a La Vanguardia, avantguarda de la sociovergència.

És curiós veure que els convergents (i els d’Unió) majoritàriament tendeixen en dues línies, la primera tira per l’anàlisi partidista i de confrontació amb ERC; la segona en dir que és massa lluny el 2014 i que s’ha de fer ara. La primera opció marca el mal que pateix Catalunya, som incapaços de concebre els temes nacionals lluny dels interessos particulars de partit. Actuacions blasmables nacionalment com el pacte Mas-ZP i les paraules, espero que en calent, de Ridao dient que no es pot pactar amb CiU, encara que sigui sobiranista, perquè és “un partit de classe” que va favor de la burgesia (estic d'acord amb en Lluís Pérez) entren en aquesta concepció.

També m’agradaria destacar l’opinió que ha donat el meu alcalde, el socialista Miquel Franch, que podeu llegir al meu bloc d’Esquerra.

L’opció 2014, que no és nova (l’Enric Xicoy va ser el primer de parlar-me’n), necessita una maduració, el debat de la qual marcarà la Conferència Nacional d’Esquerra de l’octubre, on totes les famílies i diran la seva.

La qüestió és com materialitzar un procés sobiranista i aplicar el dret a decidir. S’ha d’assegurar el resultat i de la consulta n’ha de sortir un sí rotund, com diu l’alcalde vigatà Vila d’Abadal d’Unió? O el mer fet d’exercir el dret a decidir ja és una victòria sobiranista?

El referèndum es el punt de sortida? O bé és l’últim pas? O potser és l’espai central? Quin paper hi té la societat civil organitzada? I els partits? I el govern? Serà possible quan el partit independentista sigui hegemònic o bé quan el sobiranisme impregni tots els partits?

Preguntes que Catalunya haurà de respondre així com tots els seus agents socials i nacionals.

[@more@]

Comentaris

  1. Òbiament, el mer fet d'exercir el dret de decidir ja és una victòria, però no és en cap cas comparable al fet de que guanyi el "sí". A part que el referèndum tan sols és una parada més en el llarg viatge per a construïr un estat lliure i sobirà, una parada molt important però una parada al cap i a la fi.
    Per últim crec que serà la societat civil i a la vegada els partits que voldran estar connectats amb la societat el que impulsarà la celebració d'un referèndum. Però com que tot encara està per venir, no sabem com pot passar.
    Una cosa és segura però; tard o d'hora passarà.

    ResponElimina
  2. Online shopping for auto parts, Car Accessories, aftermarket car gadgets and LED light, free shipping for all orders. More information follow the link: http://www.tomtop.com/car-accessories

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Ràdio Ona, la ràdio de Torelló

Ràdio Ona ha estat reconeguda per les ràdios locals de Catalunya. Torelló té el privilegi de tenir una ràdio local dinàmica i que fins ara ha estat una pedrera per professionals del periodisme, no és estrany sentir veus conegudes en ràdios nacionals o veure noms coneguts signant en diaris i setmanaris nacionals i comarcals de primer nivell. Si mirem el panorama global de les ràdios locals, Ràdio Ona és de les que funciona millor, malgrat les dificultats en les millores d'infrastructures, tot i que en els últims anys s'ha invertit en millores d'equipament. Però si aquesta ràdio nostre és tant viva i dinàmica és per l'esperit que té, la de les persones que hi col.laboren i hi treballen, que no formen un grup estàtic, sinó que es va regenerant i mutant. Ràdio Ona ha tingut diferents funcions com ara la informativa, la cultural, l...