Passa al contingut principal

Un 1er de maig a Barcelona

Avui, 1er de Maig i dia dels treballadors, he anat a Barcelona. He arribat just quan tamtams i percussionistes en general, a l’estil Carlinhos Brown (amb samarreta groga estil Clos incloses), feien el final de festa-mani, a la plaça de la Catedral.

He pogut aparcar gratis al costat del Corte Inglés i m’he dirigit a dinar, m’he anat creuant amb diferents tipus de proletaris però tots amb adhesius identificatius al pit: UGT, CC.OO, Ciutadans de Catalunya (el lema era contra l’estatut...), entre d’altres sigles, algunes molt estranyes. He pensat a trucar als companys de la Intersindical, però tenia gana.

Per acabar, a la plaça de Sant Jaume, hi havia una mani de la CGT (o era CNT? Tant se val, eren anarquistes negrairojos), cridaven contra Mercadona (“Basta de represión laboral en Mercadona!”, per cert, per què els anarquistes criden sempre en castellà d’un temps ençà?) i contra l’Estatut (“Menos Estatut, mas empleo!”, potser si tinguéssim més estatut del que tindrem sí que seria just cridar a la plaça Sant Jaume...), tot dirigit a un Palau de la Generalitat ple de mossos d’esquadra i, segurament, buit de polítics. I car!

Era el Dia del Treballador, era festa...

A la tarda, havent dinat, just abans de mirar una peli (“Eres muy guapo”), he anat a la platja. Estava a rebentar. He pensat en aquelles imatge del 1er de maig a la URSS, amb míssils inclosos. També en les dels anys trenta, amb moltes falç i martells.

És el Dia del Treballador. És festa.

[@more@]

Comentaris

  1. Andreu5 de maig del 2006, a les 7:09

    Un tema molt interessant per a un post sindical seria la desproporció entre la influència del nacionalisme d'esquerres i la poca representativitat sindical que té (la intersindical no té més del dos per cent dels delegats, si no m'erro). Parlo de Catalunya, perquè òbviament a Euskadi i Galícia és una altra història. Fa temps que es veuen iniciatives curioses en aquest sentit: als anys vuitanta hi havia presència d'ERC dins la CGT, després hi ha haver aquella història de les joventuts d'UGT, Avalot, i ara sembla que la intersindical és l'aposta més decidida... Tampoc deixa de ser interessant el fet que ni CDC ni UDC han aconseguit crear-se un espai sindical propi, si és que mai n'han tingut la intenció (el cas d'Unió de Treballadors no sembla gaire seriós, francament).
    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  2. Gregori5 de maig del 2006, a les 7:17

    Et recomano la lectura d'aquest bloc http://latenalla.blogspot.com hi ha un post que explica la trajectòria històrica del sindicalisme nacional...

    ResponElimina
  3. Andreu6 de maig del 2006, a les 2:10

    Gràcies pel link. És un post molt interessant, per bé que, al meu modest entendre, hi manca una mica d'autocrítica.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]
2 comentaris
Més informació

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda
Publica un comentari a l'entrada
Més informació