He pogut aparcar gratis al costat del Corte Inglés i m’he dirigit a dinar, m’he anat creuant amb diferents tipus de proletaris però tots amb adhesius identificatius al pit: UGT, CC.OO, Ciutadans de Catalunya (el lema era contra l’estatut...), entre d’altres sigles, algunes molt estranyes. He pensat a trucar als companys de la Intersindical, però tenia gana.
Per acabar, a la plaça de Sant Jaume, hi havia una mani de la CGT (o era CNT? Tant se val, eren anarquistes negrairojos), cridaven contra Mercadona (“Basta de represión laboral en Mercadona!”, per cert, per què els anarquistes criden sempre en castellà d’un temps ençà?) i contra l’Estatut (“Menos Estatut, mas empleo!”, potser si tinguéssim més estatut del que tindrem sí que seria just cridar a la plaça Sant Jaume...), tot dirigit a un Palau de la Generalitat ple de mossos d’esquadra i, segurament, buit de polítics. I car!
Era el Dia del Treballador, era festa...
A la tarda, havent dinat, just abans de mirar una peli (“Eres muy guapo”), he anat a la platja. Estava a rebentar. He pensat en aquelles imatge del 1er de maig a la URSS, amb míssils inclosos. També en les dels anys trenta, amb moltes falç i martells.
És el Dia del Treballador. És festa.
[@more@]
Un tema molt interessant per a un post sindical seria la desproporció entre la influència del nacionalisme d'esquerres i la poca representativitat sindical que té (la intersindical no té més del dos per cent dels delegats, si no m'erro). Parlo de Catalunya, perquè òbviament a Euskadi i Galícia és una altra història. Fa temps que es veuen iniciatives curioses en aquest sentit: als anys vuitanta hi havia presència d'ERC dins la CGT, després hi ha haver aquella història de les joventuts d'UGT, Avalot, i ara sembla que la intersindical és l'aposta més decidida... Tampoc deixa de ser interessant el fet que ni CDC ni UDC han aconseguit crear-se un espai sindical propi, si és que mai n'han tingut la intenció (el cas d'Unió de Treballadors no sembla gaire seriós, francament).
ResponEliminaSalutacions cordials.
Et recomano la lectura d'aquest bloc http://latenalla.blogspot.com hi ha un post que explica la trajectòria històrica del sindicalisme nacional...
ResponEliminaGràcies pel link. És un post molt interessant, per bé que, al meu modest entendre, hi manca una mica d'autocrítica.
ResponElimina