Bloc antic de Jordi Casals i Prat

El democratacristià (o socialcristià, segons el Duran i Lleida) Ramon Espadaler ha fet una nova sessió d’exorcisme polític contra el tripartit o govern catalanista i d’esquerres, com vulgueu. Els de Mas i Duran ara fan una campanya anomenada de la caixa negra del tripartit, una campanya mediàtica made in Madí, que un home com Espadaler no li acaba de treure-li el suc. No és el mateix que veure el Madí, irradiant autosuficiència i pedantaria entre les ones engominades, amb un somriure ben perlat. És tot un bulldozer de campanya electoral aquest Madí! Però anem amb l’Espadaler, flanquejat pels convergents Salom i Raventós i pel demòcratacristià Sala, dient que el tripartit ha estat un mal negoci per Catalunya i la comarca. d’Osona. Això, jugant a la botifarra és sortir amb l’as sense que hagi sortit la manilla... Podríem parlar de les escoles bressol que la Generalitat ha ajudat a municipalitzar o a crear (potser això no importa a Espadaler, ni a CiU de Torelló que no van donar suport

Mentre els tancs Merkava d’Israel avancen pel Líban, els coets Katiuixa d’Hezbol.là cauen sobre el nord de l’estat de l’estrella de David. Alhora, míssils hebreus destrueixen cases de palestines. Cases libaneses també han estat arrasades per aquests míssils. La lògica de la força es torna a imposar al Pròxim Orient. Aquesta lògica es fonamenta en creure que quan Israel vol cedir és que és dèbil, llavors els radicals de l'altre bàndol ataquen l’estat hebreu. Però a Tel-Aviv, capital d’Israel, els Primers Ministres tenen el principi d’actuar militarment per donar una imatge de força i poder davant un poble on molts pensen que necessita polítics militars, més estrategues en la guerra que bons administradors del benestar de les persones. El Líban és, de nou, el taulell d’escacs on els peons són els libanesos, que cauen per interessos estrangers. Fa masses anys que moren libanesos per interessos aliens. Una guerra civil que semblava inacabable va arrasar el petit país dels cedres, pales

Ahir, en l’últim Ple abans de les vacances, vam aprovar el nom de diferents carrers. La feina es va fer en una comissió, amb representants dels grups municipals, de l’ADET, associacions de veïns i el senyor Prat com erudit. En la comissió vam tenir en compte diferents aspectes a l’hora de posar noms a aquests carrers de Torelló. L’aspecte identitari de Torelló , amb noms que fan referència a espais emblemàtics com ara el Mas Torra, la Caseta d’en Muntadas o de l’Agrària, que ens ha de permetre mantenir el record i el passat després de les urbanitzacions dels Plans Parcials que hauran esborrat del mapa aquests edificis. També hi podem trobar torellonencs o persones vinculades amb el municipi amb mèrits de tots tipus, alguns de tristos i que ens ajudaran a mantenir la memòria històrica de casa nostra, com ara el de Bonaventura Cutrina, assassinat al camp d’extermini nazi de Gusen, també de Ramon Vinyeta, medalla d’honor de Torelló i que esperem que es respecti el compromís de batejar am

El divendres passat vam fer congrés comarcal a Torelló. Vam elegir els candidats d’Esquerra de la comarca per les llistes de les eleccions al Parlament. Amb una vuitantena de militants allà presents, vam elegir a Josep Maria Freixanet com “cap de llista”, és a dir com el nostre home amb possibilitats de sortir elegit al Parlament. Va ser un gran congrés, el més concorregut dels últims temps, amb un Freixanet esplèndid, un Pere Prat contundent i una gran llista d’acompanyants amb el Jaume Mas, la Gràcia i l’alcaldessa de Tona Futur, Antònia Serra. Per acabar, el Ramon Fabre ens va presentar els tres eixos programàtics d’Esquerra-Osona, la tríada: Ciutadania – Empresa - Territori El Josep Maria és el nostre diputat, crec que la federació comarcal ens mereixem el diputat, com ja vaig explicar en aquest post . Tant el Josep Maria Freixanet com el Lluís Mauri , de Taradell, han comentat el congrés en els seus blocs (que hi podeu accedir clicant sobre els seus noms). Per cert, al Lluís li

La UE ha trencat el monopoli informatiu de les negociacions entre Espanya i ETA. L’Europarlament ha condemnat Franco amb l’excepció dels vots del PPE (Partit Popular Europeu) i amb la glossa de les virtuts nacionalcatòliques de Franco i els seus soldat, moros o no, per part d’un eurodiputat que confon anti-stalinisme amb ser fatxa. Per part del PPE, el senyor Mayor Oreja, anterior ministre més ben valorat en l’època d’Aznar (com Bono, mentre era ministre en l’època ZP, el que demostra que Spain is different) va justificar el no recolzament de la condemna de Franco invocant la UCD i la transició de l’oblit de la memòria històrica. Em pregunto per què sempre és el PP qui no vol recordar l’època franquista...? Però també ha estat notícia que l’Europarlament hagi acceptat que catalans, bascos i gallecs podran fer servir la seva llengua per comunicar-se amb la cambra europea, que tindrà el detall de contestar-los en la mateixa llengua. El PPE, amb Vidal-Quadras al davant s’hi va oposar. El

El final sembla que haurà ha estat per un excés de velocitat del tren, una indisposició del conductor que no li hauria permès reaccionar n'hauria estat la causa. El sindicat del sector, però, denúncia que els frens automàtics que no haurien d'haver permès l'entrada del tren a la fatal corba amb tanta velocitat no van funcionar. També s'apunta una insuficient formació del conductor. Podeu informar-vos sobre aquesta controvèrcia a aquesta notícia de vilaweb . Error tècnic, error humà o indisposició fatal del conductor? Esperem que es resolgui la qüestió i que no s'utilitzi d'arma política entre uns i altres. Que no serveixi per desgastar a uns ni dir mentides per no desgastar-se. En qüestió de vides, els interessos polítics mai (MAI!) s'han d'imposar a la justícia vers els cossos buits de vida i el dolor inconsolable dels familiars. [@more@]

Aquest divendres la federació comarcal d’Esquerra – Osona celebrarem un congrés, serà un dels més important i es farà al meu poble, a Torelló. Per què? Us preguntareu. Els republicans d’Osona farem un congrés per encarar les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Elegirem el nostre candidat a ser diputat i a qui l’acompanyaran a la llista. Només hi ha un militant que s’hagi postulat per ser el candidat de la federació comarcal: Josep Maria Freixanet. El Josep Maria ha estat diputat en aquesta legislatura, una estrena ben mogudeta, amb el Tripartit la kale borroka opositora de CiU, l’Estatut... En aquest últim aspecte, en Freixanet ha tingut el seu moment de glòria, ja que va intervenir entrada la nit, en el Ple on es va aprovar l’Estatut, el del 30 de setembre, no el retallat. Va intervenir sobre l’educació pública i laica, després que una rabieta del Duran i Lleida posés en perill l’aprovació de l’Estatut al Parlament. El Josep Maria també ha gaudit de ser diputat que dóna sup