Bloc antic de Jordi Casals i Prat

Avui hem de reflexionar. Fem-ho amb arguments, jo us en dono uns quants per si us interessen. [@more@] Unió o Esquerra (Josep Maria Freixanet) Plantem cara! (Isaac Peraire) Immigració: Feina feta i propostes de futur (Antoni Soy) Allò que CiU no signarà mai davant de notari (Pau Comes) Blocs i webs: Bloc sense fulls Busot, el confidencial Fent la Viu-Viu Sobirania i Progrés 13 punts d'Esquerra per Osona Alguns posts meus: El què decidim l'1 N El Pacte: to be or not to be Fes sentir la teva veu El vot útil és ERC Per què ERC ha de ser forta? I un dels més llegits: El conte decent i intel.ligent del Joan Saura i els 7 nans ecosocialistes

Ahir, mig enfebrat i encostipat del tot vaig assistir al míting central a la comarca d'Osona. Vam tornar a omplir el Vigatà, altre cop, i ja en van tres de seguits. Com a membre de l'equip de campanya comarcal estic molt orgullós de la feina que hem fet tots plegats, amb molts d'actes de proximitat de molta qualitat, amb programa propi per la comarca (els 13 punts !) i amb un discurs comarcal sòlid, realista, ambiciós i pragmàtic. L'acte d'ahir va ser un molt bon colofó d'aquesta campanya, on el diputat Freixanet ha demostrat el seu gran potencial i, sobretot, que durant aquesta legislatura no s'ha adormit al Parlament. Per cert, el Carod ahir va estar mordaç i irònic, per aquest ordre. I bé, per acabar, ahir ens vam assabentar que Esquerra som "l'all i oli" de Catalunya, és a dir els que hem de lligar els diferents productes de Catalunya (era així, oi Carod?). Potser també perquè com l'all tornarem... Podeu llegir aquesta crònica o la d&

Convergència i Unió i els socialistes ens volen situar en un fals bipartidisme català. Ens volen fer escollir entre un candidat convergent i un de socialista, com si les eleccions de l'1 de novembre fossin unes eleccions presidencials. Com que encara no tenim estat, no podem escollir el Cap d'Estat, el que seria el President de la república, el què fem és escollir el govern de la Generalitat, format per consellers i un president. Aquest govern no sorgeix directament de les butlletes dels electors sinó que és escollit pel Parlament que elegeix la ciutadania. Així que el govern es formarà a vegades amb l suport d'un partit o de més d'un, depèn de les majories parlamentàries i els acords a què arribin els diferents grups parlamentaris. El nostres sistema de partits no és el d'un bipartidisme com l'americà, on hi ha dos partits, republicans i demòcrates, o el britànic, amb els laboristes i conservadors, amb esporàdiques crescudes dels liberals. Tampoc som com els

En les eleccions es parla de vot útil, d'aquell quin t'assegura que permeti fer les polítiques que el votant busca i que potser no és el del partit preferit en primera instància de l'elector. Montilla diu que el vot útil progressista és el dels socialistes, el dels fets i no les paraules, el de les polítiques socials per davant les "cabòries nacionalistes". Mas diu que Convergència és la casa comuna del catalanisme, que el vot útil catalanista és el de Convergència, l'únic partit que pot permetre que el president català sigui d'estricte obediència catalana. Però, com la Lluna, hi ha una part oculta. Segons Montilla, el vot útil progressista ha d'anar lligat a un PSOE que no s'acaba de desenganxar del centralisme i que abans de fer cap passa mira de reüll si la Moncloa hi dóna el vist-i-plau. Ep! i si cal, la Moncloa pacta amb l'oposició de dretes catalana a canvi de pactes a Madrid. I Mas ens vol fer amnèsics a tots i ens vol fer oblidar que

Pel que es respira a les enquestes, i pel que s'ensuma un servidor, hi ha molta gent que no sap si anirà a votar l'1 N. Les formes, sobretot dels partits majoritaris que copen l'àmbit mediàtic, i que només s'ataquen quan la subhasta de megapropostes els ho permet, ajuden més a desmobilitzar que a animar a la gent anara als col.legis electorals. Totes les eleccions són importants, però aquestes ho són molt. Són les eleccions del post-estatut, un estatut que ja va néixer retallat, però que encara pot sortir més mutilat. Són les eleccions post-tripartit. Són les eleccions de Catalunya enmig del Zapaterisme (bona cara, pocs fets). Són les eleccions del post-federalisme maragallià. Són les eleccions de l'aparell socialista i del nucli pijo de Mas. Són les eleccions que determinaran l'aeroport del Prat i un seguit d'infrastructures bàsiques pel país. Són les eleccions dels xecs elitistes de Mas. Són les eleccions que encaminaran Catalunya cap al sobiranisme o al r

Aquest dilluns, el setmanari el 9 Nou m'ha publicat un article, "Per Catalunya des del territori". Una declaració de principis de com plantegem aquestes eleccions els republicans osonencs, amb el Josep Maria Freixanet al davant. Si voleu, el podeu llegir a continuació. [@more@] Hi ha qui diu que la pre-campanya comença l'endemà de les eleccions. Si és així no és bo per la salut, ni per la ciutadania ni pels polítics. Però bé, sigui com sigui, la campanya electoral està a punt de començar. Hi ha diferents tipus de campanyes: agressives (a fotre als contraris), demagògiques (prometre l'oro i el moro o anar en contra el moro), autocomplaents (mirallet mirallet, qui és el més guapo i intel·ligent?) o constructives. Des d'Esquerra Osona hem volgut planificar una campanya constructiva, de propostes realistes, properes a la gent i lligades al territori. ERC som conscients de l'especificitat del nostre territori. La comarca d'Osona té una realitat plural, des

Sembla que es vol situar el debat de les eleccions de l'1 de novembre en si Mas o Montilla, en sí pacte nacionalista, tripartit, sociovergència o monocolor. En si s'ha de respectar el guanyador o no. Al bloc sense fulls del Saül Gordillo, podem viure aquest debat en diferents posts com aquest o aquest , per exemple. També aquest de l' Antoni Soy . Ja en un article anterior , responent al convergent Josep Salom, deia que Catalunya no té un sistema presidencialista, que a les eleccions no es vota el president, sinó a les forces parlamentàries que escolliran el president de la Generalitat i el del Parlament. A nivell de partits, l'escenari a l'hora de parlar de pactes post-electorals no és tant el de clarificar els pactes sinó d'empènyer els altres cap a un extrem i que els altres puguin arreplegar vots. Per exemple, a CiU l'interessa dir que ERC pactarà amb PSC per arreplegar vot nacionalista a ERC i vot moderat al PSC. Als socialistes els interessa dir que E

Es diu que el 13 és un número que porta mala sort. Els republicans osonencs ens la juguem, perquè s fos malestruc, el 13, no tindríem diputat (que anava de 13 i repeteix en el mateix número). Així que ens la juguem proposant 13 punts prioritaris per la comarca. Els podeu veure en aquest bloc: http://13xosona.bloc.cat Com diu el diputat Freixanet , ni M de Montilla, ni de Mas ni de Madrid, T de Territori. [@more@]

Avui és el dia de la Hispanitat, antigament conegut com el Día de la Raza. També és la Mare de Déu del Pilar, patrona dels aragonesos i de la Guardia Civil. També és un dia festiu i, enguany, ens facilita un bon pont. El 12 d’octubre per mi és especial perquè va ser en aquesta data quan vam fer la botifarrada a la hispanitat que va servir de tret de sortida per la JERC de Torelló i tota la Vall del Ges. Van ser uns primers temps complicats, però ara ja som una bona colla. I dic som, perquè encara que ja m’hagin jubilat sempre em sentiré de la JERC. En aquest any d’eleccions hi haurà presència forta a la botifarrada a la Hispanitat, que ja comença a ser tradicional, de Torelló. Vindrà el portaveu nacional de JERC, Pere Aragonès, i el diputat osonenc Josep Maria Freixanet. Ara miro per la finestra i veig que ha plogut, ara recordo la tronada de la nit. Segurament tornarà a ploure. Espero que no passi com l’any passat i es posi ploure a mitja botifarrada.... córrer amb la boca plena no fa

L’expulsió d’Esquerra del govern ha donat entre d’altres, una situació curiosa: els nous consellers socialistes han rebut l’herència dels consellers republicans. Això, en vistes d’unes eleccions és tot un regal, sobretot si les coses s’han fet bé. Vaig poder gaudir de tot una arribada electoralista de la Consellera Figueras a Torelló, en pla “Benvingut Mr. Marshall”. No vaig poder esborrar de la meva cara un somriure de perplexitat., segurament fruit de la meva ingenuïtat. Com podia ser que una consellera que ho és des de fa tres mesos (inclòs l’inhàbil agost) li pengessin totes les medalles possibles i impossibles per la feina feta per l’antiga consellera, d’un altre partit, l’Anna Simó, d’ERC. Ni un esment a la feina feta per l’anterior consellera, i la consellera actual amb un gran somriure de cartell electoral entomant amb orgull les medalles. L’alcalde de Torelló, Miquel Franch, va insinuar que la feina va ser fet per l’anterior consellera quan va parlar, d’una manera extraordin