Bloc antic de Jordi Casals i Prat

El Ple d'avui ha estat tranquil, amb mitja hora encara no hem enllestit els punts de l'ordre del dia de propostes. En l'apartat de precs i preguntes la cosa s'ha animat. En el torn del grup municipal d'Esquerra he fet dues intervencions que han demostrat el tarannà polític actual de l'equip socialista: desídia per les coses que no llueixen , manca de creença amb la participació ciutadana i que estan en plena campanya electoral . El primer aspecte s'ha vist amb un prec que ja vaig fer en el darrer Ple, que es posés solució a un problema de visibilitat greu a l'encreuament entre el c/ Damians i l'Avinguda Pompeu Fabra, fruit d'una balla d'unes obres. També vaig demanar i he tornat a demanar (pregar, en nomenclatura de Ple...) que es tregui un cartell del costat del CEIP Fortià Solà que està plantat ... enmig d'una vorera! Increïble però cert. Però més increïble és que no hi hagin pensat en tot un més, tal com ha reconegut el regidor Granado

La blogosfera osonenca, recull en els últims temps moviments per Vic, com ara el del candidat d’Esquerra de Vic, Àngel Andreu , i la candidata de la CUP Laia Jurado . Però en aquest post voldria destacar el bloc de Joan Ballana , regidor socialista del PSC a l’ajuntament de Vic, al qual li diria que deixi de banda la mania socialista de no deixar comentaris al bloc. Al Ballana (m’és més fàcil dir-li així que pel nom, sóc fatal pels noms!) el vaig conèixer en un sopar d’aniversari d’una amiga comuna que era com l’infern: ple d’advocats i polítics. Ell segurament era el pitjor ja que té les dues condicions infernals. Del Ballana me n’havia parlat un altre amic comú, me n’havia parlat molt bé, malgrat no comparteixin partit polític ni una afinitat política del 100%, encara que propera. Tenia ganes de parlar de política amb ell, ho vam fer enmig de Guiness, una de les millors maneres de parlar de política. Vam parlar de la política de Vic, de Pallach. d’ERC i del PSC, els nostres partits,

El govern ZP s’ha tornat a tirar enrera, aquest cop ha estat amb la proposta de llei antialcohol de la ministra de sanitat Elena Salgado. La ministra havia plantejat una llei dirigida als joves, prohibin la venda de qualsevol tipus d’alcohol als menors de 18 anys. Fins ara, el vi i la cervesa estaven permeses a partir dels 16. És a dir, és una  llei destinada als menors . Salgado diu que els joves han de beure 0 alcohol , hi ha dades que mostren que l’alcohol s’està convertint en un problema de salut pública i el govern socialista creu o creia que ho podria arreglar amb una llei, la qual posava el tant nostrat vi (culturalment i econòmicament) en la llista negra d’agents tòxics i posava restriccions en la publicitat.  L’estat espanyol no té una gran cultura sociopolítica de lobbyes, però la ministra Salgado s’ha topat amb dos dels pocs que funcionen: els productors de vi i els qui viuen de la publicitat, com ara la premsa (que també sol viure de les subvencions).  Rajoy , com el davan

El carnaval d'enguany ha estat estrany, m'ha sobrevingut, no he estat conscient que s'apropava amb la disbauxa i la barrila que l'acompanyen sempre, fins gairebé el dia del Pullasso, amb un petit oasis de pescallunisme desenfrenat amb el cop d'estat del Rei Carnestoltes al Ple de Torelló, que va acabar amb la proclamació de la República de la Barrila. La veritat és que he viscut aquesta República de la Barrila tancat al despatx de Barcelona. El Pullasso em va haver de disculpar la meva absència, però a les senyoretes hi vaig ser, sense maquillar, malgrat alguns rumors que espero aclarir al bloc... Com cada any hi havia autèntiques senyoretes (i senyores) peludament sexis i normalment amb un destrempament (!) hormonal que omplia de fogots la Plaça Nova. I el dissabte, la Rua. Com sempre magnífica, els carrers plens d'observadors disfressats per l'ocasió o disfressats com cada dia. Tot, malgrat l'amenaça fantasma de la pluja, tant enyorada la resta de dies

Hi ha un tema de política municipal, amb un rerefons situat en la política nacional que sembla que s’ha tancat, el del traspàs dels equipaments cívics als ajuntaments. L’efímera consellera Figueras (PSC) es va saltar a la torera un mandat parlamentari perquè no es traspassessin aquests equipaments als municipis i va tirar pel dret, començant a pactar amb ajuntaments aquests traspassos, just després de l’expulsió d’Esquerra del govern. En una visita de Figueras a Torelló  (a Sant Pere també, com es veu a la foto fent de Consellera ) , l’alcalde va demanar solemnement el traspàs del Casals de la Gent Gran, en un moment de catarsi total socialista. Durant la passada legislatura, el departament de Benestar i Família, sota la direcció d’Anna Simó, havia treballat per racionalitzar i posar ordre en aquests equipaments, dirigint els esforços a fer una Xarxa Única d’Equipaments Cívics (XUEC). Tot, amb la idea de posar seny i sentit de bona gestió en un caramelet que havien utilitzat partidista

El cabdill de PxC es veu que llegeix, malgrat que la llibreria Europa està tancada per ordre judicial. I ha llegit el meu article " Què és necessari perquè triomfi el mal? ". No li ha agradat gaire, diu que els meus arguments són infantils i que sóc un nacionalista de pà sucat amb oli. Diu que la tasca de Plataforma per Catalunya treballa amb honradesa i serietat i que vol fer front a "la immigració massiva que ha invadit el nostre país en els darrers anys". No em sorprèn pas que el cabdill Anglada no estigui d'acord amb mi. De la seva resposta se'n desprèn que Churchill, al qui jo referencio parlant sobre la democràcia, la por i la seguretat, és el model per tractar "la immigració massiva" perquè va aturar la invasió de Gran Bretanya per part dels nazis. Caram, així que tots a les barricades i amb un fusell! Això sí que és una resposta madura i amb serietat!!! Òbviament davant el procés immigratori que viu occident es pot reaccionar de diferents

La comarca d'Osona és notícia els diaris catalans per una cosa ben trista, l'ofensiva d'Anglada en contra de l'ús de la burca (!) i dels vels. El senyor Anglada que viu i s'alimenta del conflicte que ell mateix alimenta per engreixar-se electoralment, esgrimeix raons de seguretat per atacar qui porta burca o un vel que tapi la cara, que aquests són explicitats en la moció com els immigrants. Primer de tot, no crec que ningú de Vic ni de la comarca hagi vist cap dona usant vels que tapin la cara ni molt menys burques, aquell enginy que anul·la físicament la dona per anul.lar-la socialment. I també, com diu encertadament el portaveu republicà Josep Maria Font, a El Periódico, si és per seguretat, per què prohibir qui porta vel però no qui porta casc o bufanda? Sabent qui és Anglada i quin partit hi ha al darrera no hem d'anar gaire lluny per arribar a la conclusió que no és més que un nou foc que vol encendre irresponsablement per trobar vots fruit de la por que e