Bloc antic de Jordi Casals i Prat

Ràdio Ona ha estat reconeguda per les ràdios locals de Catalunya. Torelló té el privilegi de tenir una ràdio local dinàmica i que fins ara ha estat una pedrera per professionals del periodisme, no és estrany sentir veus conegudes en ràdios nacionals o veure noms coneguts signant en diaris i setmanaris nacionals i comarcals de primer nivell. Si mirem el panorama global de les ràdios locals, Ràdio Ona és de les que funciona millor, malgrat les dificultats en les millores d'infrastructures, tot i que en els últims anys s'ha invertit en millores d'equipament. Però si aquesta ràdio nostre és tant viva i dinàmica és per l'esperit que té, la de les persones que hi col.laboren i hi treballen, que no formen un grup estàtic, sinó que es va regenerant i mutant. Ràdio Ona ha tingut diferents funcions com ara la informativa, la cultural, la formativa i la social. La informativa és evident, els noticiaris diaris d'una molt bona qualitat segurament són l'enveja d'altre emi

  “(...) estrènyer els llaços entre qui representa el futur de la institució monàrquica i una societat, la catalana, que mira amb simpatia la família reial per la seva contribució a la consolidació de la democràcia a Espanya i a l'impuls de l’autogovern a Catalunya, que ha assolit cotes desconegudes en la nostra història ”. Això és el que provoca una visita de l’hereu dels Borbons espanyols a la redacció de El Periódico. Aquest fragment és extret de l’editorial d’avui. Sembla que el germà Nadal periodista ha esdevingut un monàrquic de pro. Potser vol fer mèrits per fer el salt a La Vanguàrdia? Com a membre del “ sector republicà i independentista, però d'irreprotxable actitud democràtica ” (i és que no és normal ser republicà i independentista i ser democràtic?), tal com diu, també, l’editorial del diari barceloní, hi ha una cosa que m’alegra i una altra que m’indigna. M’alegra que s’argumenti amb falsetats les bondats de la monarquia espanyola, això demostra el seu poc fonamen

Avui fa un any que vaig escriure el meu primer post  al bloc (o blog). Parlava de la JERC, de la importància que els joves fem política, i del valor que té. A vegades les formes juvenils topen amb la serietat ensopida d'alguns polítics adults adults, a vegades adulterats. Des de llavors he escrit més de 100 posts, alguns fins i tot no els he publicat. A vegades, el pudor, fa que les intimitats no apareguin a la xarxa. malgrat que a vegades s'entreveuen. Els meus posts són bàsicament polítics, també n'hi ha de personals i un de literari. Aquests darrers me'ls reservo per relats en català . He tingut comentaris també, alguns amics, d'altres gens. Alguns amb signatures conegudes, d'altres no. A vegades he rebut comentaris a través de l'email d'Esquerra de Torelló, un de molt bo era al meu post sobre la denúncia dels militars a Iu Forn, un home estava molt indignat. El què és interessant són els debats que sovint s'instal.len en l'apartat de coment

Em pensava que seria un divendres (festiu) tranquil, segurament em quedaria a casa llegint o escrivint. Al final, però, he anat a cinema amb una parella amiga. Voldria constatar que no he fet d'espelma... Hem anat a veure " El perfum ", al cinema El Vigatà, la feien en català. La ciutat estava pleníssima pel Mercat Medieval i freda amb l'arribada de l'hivern. Ha costat, però sembla que ja s'instal.larà aquí definitivament, fins que arribi la primavera. Aprovisionats amb crispetes i Pepsi, hem mirat el film. Primer vull dir que no he llegit la novel.la, me la van regalar pel meu aniversari (avui fa un mes que tinc 29 anys...uf!). Així que hi he anat sense cap mena de prejudici. La pel.lícula està plena d'escenaris i paisatges familiars, sobretot de Girona i Besalú. El film hi ha bastant de català, a més dels escenaris, la Fura dels Baus té a veure amb l'orgia final i hi ha un munt d'actors catalans. La història és sorprenent. Així és com la defineix

Els de la JSC no els hi deu agradar el govern d'Entesa. Potser tenen algun ull de poll com la consellera Tura, que és consellera però no del què li agradaria , així que es posa a criticar el pacte davant de micros. Ara els joves socialistes de Catalunya denuncien l'esterilitat del debat sobre l'autodeterminació, ja que creuen que la millora de les polítiques socials i la independència no tenen res a veure. No sé si tenen en compte les balances fiscals , malgrat que el tiet Zapatero no les vol publicar, però em sembla que les polítiques socials s'han de finançar, oi? Ser espanyols ens surt molt car econòmicament i als espanyols els hi surt molt rentable. L'ex-consellera d'Educació, Marta Cid, en una visita a Torelló va explicar que el President Maragall li va dir que seria interessant anar a veure les aules d'Extremadura, que estan informatitzades, que li agradaria saber com ho havien fet. Cid li va dir que per saber-ho no calia anar allà, sols era necessari

El President Montilla anirà a Madrid pel Dia de la Constitució. Els de CiU s’esgargamellen davant una fet que creuen que desemboca en la dissolució nacional de Catalunya. Suposo que a sobre, aquesta dissolució és per culpa d’Esquerra, òbviament, aquests botiflers que han fet President de la Generalitat a un espanyol. Però de simbologia no es viu. A ningú li ha de sorprendre que un President que sigui del PSC vagi el Dia de la Constitució a la recepció de Madrid, malgrat que presideix el govern d’Entesa, ja que dos dels tres partits que la formen, el gran i el petit, són partits que no posen en dubte l’Estat, malgrat en tenen un visió més federal. Personalment, a mi no em molesta que el Montilla vagi a Madrid per la Constitució, perquè de símbols no viu un país. A vegades, el simbolisme actua de Prozac, però jo no vull Prozac per Catalunya, sinó que vull solucions. Esperava que aquestes solucions arribarien amb el nou Estatut, però no va ser així. L’Estatut era més Prozac, a més, de bai