Bloc antic de Jordi Casals i Prat

Avui, dilluns 29 de gener, el Rei Carnestoles XXIXè ha perpetrat un cop d'Estat a Torelló i ha dissolt el consistori després de proclamar la República de la Barrila i fer una botifarra a l'alcalde i a tots els regidors i regidores que estàvem al Ple Municipal. Enmig del caos i després de mostrar una covardia alarmant, a l'igual que la resta dels regidors, he pogut fer una foto amb el mòbil, que és la que podeu observar aquí al costat. Després de menjar un entrepà extra de morcilla i nocilla i beure uns quants (molts) xupitos de ratafia i menta, he decidit unilateralment dissoldre Esquerra Republicana de Catalunya a Torelló i refundar el partit en l'Esquerra Republicana de la Barrila de Carnestoltes. Visca el Carnestoltes de Torelló i curta vida, però plena d'esxcessos, al seu Rei! hics! [@more@]

El ferBor de la perseBerança  ( Teatre Cirvianum ) . CARLES SANTOS .  DE VINARÓS PAÏSOS CATALANS (pescador de tonyines) [@more@] Una obra en SI bemoll al Cirvianum de Torelló amb un Chopin tocat amb la tita mentre la soprano carda damunt el piano bevent amb porró i gaudint del pianista que abans pescava tonyines just després que la llum s'atenués a cops de focus al terra vestit amb piano i cadires que no són de missa però ho podrien ser perquè l'error pot marcar la forma però no el contingut com diu Santos per escrit sense oblidar perquè no vull oblidar-ho de l'streeptease damunt una rentadora mentre els cors potents fan remoure sensualment el cos del cony català que no és el mateix que l'alemany que porta una simfonia escrita en un gra d'arròs dins la sabata que hauria de tocar la simfonia un director perseguit pels seus músics tot per dir-nos en SI bemoll sense voler-ho dir enmig de vòmits de pensaments que la qüestió error o no ets TU en el ferBor de la perseBera

Ahir vam fer l'assemblea d'Esquerra per elegir el candidat per les properes eleccions municipals al Torelló, que seran pel 27 de maig d'enguany. Tinc l'honor d'haver estat elegit i a més per unanimitat! pels militants i simpatitzants que van assistir a l'assemblea, la qual va ser presidida pel Jesús Calonge que, com sempre, ho va fer magistralment. A vegades els presidents de la mesa de les assemblees són avorrits i fan badallar als assistents. En Jesús sempre sorprèn a més de fer-ho àgil. Ara fa una mica més de quatre anys, en una assemblea més reduïda em van elegir candidat, llavors, però es va haver d'elegir entre dos candidats, el Marc Vivet i jo. Amb 24 anys em van elegir a mi, per alguns és una bogeria, per a d'altres una bona notícia que els joves ens impliquem en la cosa pública. Per mi va ser començar un projecte il.lusionant que era tot un repte: aconseguir situar ERC entre els grans de Torelló, un objectiu a mitjà termini, que s'ha de fer

Ara torno d'anar a veure " Babel ", film de González Iñarritu, director d'"Amores Perros", entre d'altres. El film ens presenta diferents situacions situades en llocs geogràfics diferents: uns turistes americans al Marroc, un casament a Mèxic, una noia sordmuda japonesa orfe de mare i els fills dels turistes. A partir d'un accident tràgic, dos nens pastors del Marroc disparen a un autobús i fereixen greument a una turista americana, el director ens explica les diferents històries entrelligades, a bastament o per un detall. La pel.lícula m'ha agradat, satisfar moltes dimensions a l'hora d'explicar les històries. Hi ha moltes històries dins cada història. De la crisi matrimonial del matrimoni benestant fruit de la por de l'home a l'hora d'encarar la mort del seu fill fins a la por al terrorisme dels mitjans que segueixen la notícia del tret disparat a al muller, a la turista americana. De la solidaritat dels amazigh a l'inte

He rebut un sms matinal que m'advertia que al diari AVUI i havia un article del Carretero que engegava un procés d'escissió dins Esquerra Republicana de Catalunya. Ahir hi havia un article a l'edició digital de La Vanguardia, de Jordi Barbeta, el braç escrit de la sociovergència catalana on anunciava que Carretero fundaria un nou grup polític (Reagrupament) independentista amb la voluntat de presentar-se a les eleccions espanyoles. És curiós que el periodista millor informat sobre els moviments interns que hi ha en l'independentisme parlamentari sigui l'inefable Barbeta. He llegit l'article, que és la primer part d'una sèrie que no sé quants capítols tindrà. A primera vista és una defensa a la necessitat del primer pacte de les esquerres (ell hi apostava) i després una crítica a CiU i PSC, centrant-se sobretot en els segons i en la ideologia del candidat, al qual li adscriu un espanyolisme a través del seu entorn, que aposta per ignorar qualsevol debat ide

Em sorprèn que unes persones que s’autoanomenen nacionalistes catalans creguin que el president de Catalunya visiti el territori en diguin anar d’excursió. Una de dues, o bé tenen un menyspreu molt gran cap a al institució de la Presidència de la Generalitat o bé tenen un gran menyspreu pel territori. Però bé, en l’article que em refereixo del senyor Salom , dirigent comarcal osonenc de CDC (no sabem si del pinyol, dels crítics o de cap) ens mostra encara bilis d’aquella que van mostrar els opinadors i líders de CiU les primeres setmanes (i mesos, pel que es veu) des del pacte d’Entesa entre les forces d’esquerres de Catalunya. De debò que un servidor tenia l’esperança que la gent de Convergència i els d’Unió, haurien digerit una derrota que no s’esperaven, és a dir, no sumar prous diputats perquè cap altre formació pogués formar govern. Jo creia que ja feia dècades que havien assumit les regles parlamentàries de les majories, que governa qui té una majoria parlamentària que li dona su

Sempre he tingut debilitat pels països de l'est d'Europa, incloent-hi els que en són centrals però que la Guerra Freda els va orientalitzar, per esglai de Kundera, en la grisor de l'Imperi Soviètic. Aquesta debilitat ha mostrat evidències en formes vàries, com ara treballs del 3er cicle d'Història sobre Moldàvia i el Transdniester, la NEP, l'Exèrcit Roig o Eisenstein, lectures acabades de Bulgakov , Gogol, Kundera, Hrabal , Eliade , Berverova, Vizinczey, entre d'altres i d'incompletes de Hasek, Ionescu, Marai, Tolstoi, Kertesz, Soljenitzin entre uns altres. També amb la música de Txaikovski, Enescu, Janacek, Dvorak, Prokofiev i sobretot Shostakovitx. Sense oblidar la música dels gitanos dels Balcans i els Càrpats, una de les poques músiques que em podria fer ballar si mai em casés! sí, és una amenaça de ballar.  I el cinema em té el cor robat " Kolya ", pel.lícula txeca de Jan Sverak, que explica la relació d'amor i incomoditat (per no odi) ent

Zapatero, altrament conegut com a ZP, és un socialista espanyol reformista. No en tinc cap dubte. Té una visió d'Espanya diferent a la del PSOE que hem conegut durant aquest darrer quart de segle, dirigit per Felip González i en part per Guerra, i territorialment amb un gran pes específic dels anomenats barons, els inefables Bono, Chávez i Ibarra. Abans de ser president, ZP ja havia mostrat el què ell en deia tarannà. Mai perdia el somriure i sempre actuava i parlava en positiu. Eren els obscurs últims anys de l'Aznarisme. El PSOE que Zapatero dirigia després de guanyar la secretaria general a Bono, per poquets vots i amb el suport indispensable del PSC, va guanyar les eleccions a Rajoy, per sorpresa, després del shock per l'atemptat islamista del 11M i per l'intent de manipulació de l'autoria de l'atemptat per part del PP. Però Zapatero no ha estat capaç de reformar la seva Espanya. Bàsicament per un motiu: ha actuat amb temor. Per portar a terme reformes has

El finat 2006 ha estat tot ell convuls, per bé i per mal. Hem sacsejat el catalanisme amb la primera manifestació sobiranista massiva de la història, sota el lema "Som una nació, tenim el dret a decidir" ens vam manifestar centenars de milers de sobiranistes catalans. Hem tingut la sacsejada d'un estatut retallat retallat, quan havíem de fer-ne un per sacsejar l'Espanya eterna per encaminar-la cap a la plurinacional. També hem tingut la sacsejada governamental que va fer saltar al principal arquitecte del govern, ERC, passant el tripartit a ser bipartit i provisional. D'aquesta sacsejada també en va acabar saltant el Molt Honorable Maragall, les seves maragallades no, que ens les segueix mostrant el germà petit. També hem tingut una sacsejada electoral amb DVD's d'espionatge i d'investigació de la senyora Pepis, feta per un becari pijo que va estudiar als USA, un tal Madí. I sacsejada forta per segons qui, el de l'elecció d'un president del PSC