Bloc antic de Jordi Casals i Prat

Aquesta setmana ha estat molt dura... plena d’activitat política fins a l’extenuació, a més jugant tots els papers de la meva auca. Divendres passat vam celebrar assemblea local d’Esquerra Torelló , on en Jaume Martí ( bloc ) va fer l’informe de Presidència i jo vaig fer una valoració dels resultats electorals de les municipals. Tot seguit vam parlar de la Conferència Nacional i vam aprovar una esmena que fa referència a la renovació de la cultura popular com a eix de cohesió social. Per acabar la nit: el sopar d’inici de curs polític d’Esquerra a Torelló, amb militants i simpatitzants. El dissabte: jornada de portes obertes al CEIP Marta Mata i inauguració del teatre auditori de Calldetenes , amb entrega de premis literaris inclosos, tot presidit pel conseller de Cultura i el president d’Òmnium. Diumenge: va tocar teatre patriòtic . Dilluns era la Mercè, festa a la feina, Ple municipal a Torelló (amb la moguda de les 3 mocions tombades ). Dimarts va tocar tancada de tot el dia a la Se

El Ple de setembre ha estat mogut, sobretot arran de les tres mocions presentades per Esquerra-AM Torelló. Les mocions eren de caràcter local, tocant temes com ara els estatuts de Ràdio Ona ( moció ), els espais annexos del Teatre Cirvianum ( moció ) i el model de l’Arxiu de Torelló ( moció ). Ha estat curiós veure com han reaccionat la totalitat de al resta de grups, fixant-se més amb qui proposava les mocions que no les mocions en sí mateixes... una vertadera llàstima, veure que tothom vol uns estatuts de la ràdio nous, que tothom vol un arxiu obert a la ciutadania, que tothom vol un reglament pels espais annexos del Cirvianum, encara que ICV i PSC han dit que era un tema de poca volada com per portar-ho al Ple..., ja em diran com es fa si un servidor, així com ICV, es passa quatre anys demanant-ho i no es fa? Ara es farà, curiosament la regidora ha informat que va ser la seva primera prioritat al prendre càrrec com a regidora de Cultura... la màxima prioritat de la regidora Cultura

Aquest cap de setmana ha estat de cultura i de país. El dissabte vaig ser a la inauguració del nou auditori teatre de Calldetenes, població governada per Esquerra amb Jaume Mas com alcalde. L'acte es va fer en el marc del lliurement dels Premis literaris de Calldetenes (un dels guanyadors va ser un alumne del CEIP Vall del Ges, per cert) i va reunir a forces cares conegudes de la cultura, els mitjans de comunicació i la política comarcal i va ser presidit, acompanyant el batlle, pel president d' Omnium , Jordi Porta, i pel conseller de Cultura Joan Manuel Tresserres. El parlament d'aquests dos prohoms nacionals, peces claus en la lluita nacional en el camp cultural, un des de la societat civil i l'altre des de les institucions. Em quedo amb dos plantejaments exposats per aquests homenots: " els partits han d'aconseguir que sigui possible celebrar un referèndum per l'autodeterminació i la societat civil organitzada fer que sigui possible guanyar-lo " (J

Avui a El 9 Nou surt una enquesta als alcaldes osonencs i del Ripollès per saber què en pensen de la idea d’exercir el dret a l’autodeterminació el 2014, idea expressada per Carod-Rovira que ha posat la qüestió nacional en el centre del debat polític de les últimes setmanes i que ha posat nerviós a més de un i de dos, sobretot a La Vanguardia, avantguarda de la sociovergència. És curiós veure que els convergents (i els d’Unió) majoritàriament tendeixen en dues línies, la primera tira per l’anàlisi partidista i de confrontació amb ERC; la segona en dir que és massa lluny el 2014 i que s’ha de fer ara. La primera opció marca el mal que pateix Catalunya, som incapaços de concebre els temes nacionals lluny dels interessos particulars de partit. Actuacions blasmables nacionalment com el pacte Mas-ZP i les paraules, espero que en calent, de Ridao dient que no es pot pactar amb CiU, encara que sigui sobiranista, perquè és “un partit de classe” que va favor de la burgesia (estic d'acord a

Ha acabat el Mercat de Música Viva de Vic. Enguany he pogut ser-hi més, encara que no molt. El MMVV , com el Festus de Torelló, per gaudir-ne, s'ha de tenir el seu temps per anar voltant i visitar els diferents espais i tastar la diversa tipologia de propostes. Però per mi, poder veure que Guillamino i el seu espectacle catalano-xilè eXile inauguressin el MMVV és la gran satisfacció personal d'aquesta edició. Guillamino ( web ), nom artístic de Pau Guillamet, és un dels valors emergents del panorama musical català. A la Sala d'Art Jove, un espai que tenim a la Secretaria de Joventut per donar suport a joves creadors, hem obert la música en les innauguracions de les exposicions. En una d'aquestes, els artistes que van actuar van ser uns tals Guillamino i Pedrals ( bloc del poeta Pedrals ), amb una proposta de hip-hop català, Endoll. Aquest espectacle també s'ha pogut veure al MMVV. Poder veure com els artistes que passen per la Sala d'Art Jove, ja sigui els ex

L’11 de Setembre d’enguany, va tocar al grup municipal d’Esquerra de Torelló escollir el ponent o pregoner per l’acte institucional de la Diada Nacional a Torelló. L’escollit fou el sindicalista nacional i blocaire Cesc Poch, del Vallès i lluçanès d’adopció. Poch és el secretari general d’UGT-SICO d’Osona i impulsor de Sindicalistes per la Sobirania , a més de conseller nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya i gestor, entre d’altres del portal social.cat . Cesc Poch, després de les ofrenes florals dels partits polítics de Torelló, va fer un discurs reivindicant les arrels populars del catalanisme, d’una forma directa i clara. Podeu llegir el manifest aquí . Abans, la comissió unitària 11 de Setembre de la Vall del Ges, com gairebé cadascun dels darrers anys va fer la seva manifestació sota el lema “Som un Poble”, en referència als Països Catalans. El dia abans es van fer activitats infantils i un sopar popular a Sant Vicenç. Josep Culí, portaveu de les JERC Vall del Ges i Voltre

Aquest 11 de Setembre es celebrarà en un ambient bastant mogut. El sobiranisme   està injectant-se en el catalanisme, expandint-se amb força en la base d’aquest, en la societat. De moment, les elits es mantenen majoritàriament en l’autonomisme, en el federalisme o en el simple regionalisme ja caduc. Aquesta dosi sacseja el país i desencaixa les peces anquilosades del staus quo del país, dels esperits sociovergents, conservadors de dreta i conservadors d’esquerra. Les portades dels diaris d’esperit sociovergents ens han inundat de portades de la reformulació del catalanisme immobilista de Mas. El salt autodeterminista de Carod ha estat bastant amagant o escarnit. Hi ha qui ha perdut els papers perquè la seva opció d’Acció Catalana i de negar el dret a la llibertat nacional catalana, proclamant l’occit portuguès en un futur espanyolíssim. Enric Juliana: un iberista amb urticària independentista (catalana). En Joan Barril és un periodista de la bona vida, més quan l’esquerra mana. Açot i

Vaig sentir un tertulià de RAC-1 que deia que les seleccions catalanes haurien de “reposar” durant un temps, per no cremar-les. Que després dels grans partits amb Brasil o Argentina, cal anar a per totes si volem continuar il·lusionant a la gent, perquè després d’omplir el Camp Nou i jugar de tu a tu a Brasil, sols queda jugar oficialment. Puc estar més o menys d’acord amb aquestes afirmacions, però aquest cop qui no ha volgut deixar reposar les seleccions ha estat la Real Federación Española de Futbol, dirigida per l’inefable Angel María Villar, ex-jugador de l’Athletic de Bilbao. Diuen que els partits de costellada sols pot ser un a l’any i per Nadal, com a complement dels programes de Billar (que no Villar) del Canal 33 que fan per aquelles dates. Això es va decidir en una votació on sols 3 vots van ser favorables a que Catalunya podés jugar amb els EE.UU. per l’octubre, el president de l’Eibar i el de la Federació d’Euskadi han dit que dos eren seus, el tercer no se sap i el repre