Bloc antic de Jordi Casals i Prat

Aquest dissabte va haver-hi el que podem dir primer acte (pre) electoral de les eleccions municipals. Al programa "Una hora per a tots" de Ràdio Ona , que condueix Judith Camps i que sempre té tertúlies relacionades amb la cultura, vam poder parlar els actuals portaveus dels grups municipals sobre polítiques de Cultura. Va ser un debat poc tencionat, cadascú va aportar el seu programa electoral (en el cas de Cristina Sala, el del seu partit, ja que no repeteix com a cap de llista). No va ser un debat en sí mateix. Potser és massa aviat, potser és que va faltar el cap de llista de CiU. Potser era el dia plujós... Ara, que un cop els micros van estar tancats es va liar ! sí, sí, vam començar a debatre sobre la legitimitat de cada grup per defensar la participació. No sé quina neurona se'ns va disparar, però si s'hagués disparat amb els micros oberts, segur que hauria estat més apassionat tot plegat. Per cert, un 10 per la Judith, té una veu molt radiofònica i planteja u

Sembla que la realpolitik espanyola, la de “serà anticatalana o no serà”, s’ha engolit el reformisme espanyol de Zapatero. El president espanyol, en el Senat,   va retreure als polítics catalans el seu constant malestar. Que sempre ens queixem, vaja. Jo no sé què espera el senyor Zapatero. Hi ha algun fet que hagi succeït en la seva presidència que hagi millorat la relació entre els catalans i l’estat espanyol? És que el senyor Zapatero ens va prometre l’estatut que el nostre Parlament aprovés! I això no ha estat així... com tenim l’aeroport? Okupat pel gran capital català demanant que sigui de primera! I els trens? Doncs tard, els trens van tard quan van. I el finançament? Hahahahahahahahaha ... i les inversions en infraestructures? El vice-President Solbes diu que no hi ha prou projectes per invertir el pactat... Els catalans sempre estem emprenyats... Però no recorda que Zapatero va ser escollit secretari general del PSOE gràcies als vots dels delegats del PSC, és a dir, els sociali

Per aquesta campanya electoral que s'apropa i que es comença a difuminar amb l'anomenada pre-campanya, tindré una eina dedicada exclusivament a la política municipal de Torelló el meu bloc d'Esquerra: http://blocs.esquerra.cat/jordicasals   Òbviament continuaré amb aquest bloc amb la varietat de sempre. [@more@]

El Sant Jordi 2007, a més de ser eròtic , va ser molt institucional. Vaig acabar amb un Ple Municipal a Torelló, on vam aprovar treure la medalla d'Or de Torelló a Franco (sic!), i vaig començar menjant melindros i xocolata desfeta al Palau de Pedralbes. Faré una aturadeta en aquest esmorzar. Hi vaig arribar amb els companys de direcció de la Secretaria de Joventut, just al costat de la parada de metro que agafava per anar a la facultat, una facultat d'Història, Geografia i Filosofia que ja no existeix a Pedralbes sinó al Raval. Va ser un revival geogràfic. Vam entrar, alguns encorbatats (era la segona vegada a la meva vida que portava corbata, la primera: al Marroc ). Allà hi havia tot de cares conegudes: polítics, des de Ciutadans, en un microgrup aïllat fins a la resta de grups parlamentaris, passant pel ministre Clos; actrius clàssiques i actors i directors porno com el Conrad Son, periodistes de l'establishment i de l'establishment, perquè em sembla que no en cone

Per aquest Sant Jordi em publiquen un poema en un llibre col.lectiu de Relatsencatalà.cat , fruit d'haver guanyat un concurs de... poesia eròtica! Sorprèn? bé, a mi em sorprèn més guanyar un concurs de poesia que no pas que la temàtica sigui l'eròtica, ja que jo escric, m'agrada molt (com podeu veure en aquest bloc!), però em sento més còmode amb els escrits d'opinió i la narrativa. Però estic molt content!! El llibre, que demà es podrà trobar a la paradeta de Relatsencatalà.cat i que més endavant es podrà trobar a les llibreries i per internet, es titula " Erotisme som tu i jo " i el meu poema es titula " Bes en tuf d'orgasme " i està signat també sota el pseudònim de Gica Casamare, que és el que uso a Relatsencatalà.cat per escriure els meus relats . L'any passat també vaig "publicar", ho vaig fer virtualment, a Naciódigital.cat, amb el recull de relats " Bocins de realitat fictícia ", que us els podeu baixar aquí . Espe

Jo, religiosament, em defineixo com un ateu resignat, ja m'agradaria que existís algún ser superior que sabés que vol el millor per mi, per nosaltres, però les evidències em porten massa cap a pensar el contrari. Malgrat això, reconec sincerament la tasca civil que fan molts homes i dones religiosos, que arriben allà on les organitzacions civils no arriben i, sovint, on els militars fa estona que hi han arribat. Tinc la sort de comptar en la meva família a Joan Godayol, bisbe emèrit d'Ayaviri, al Perú. Aquest salessià entusiasta de la bondat, l'amor i la solidaritat entre iguals s'ha passat més de quaranta anys treballant allà, lluny de la seva família de sang, però fidel a la seva família d'adopció. Els estimava i l'estimaven. Primer com a missioner, després com a missioner-bisbe. El Joan ara torna a ser a Catalunya, segur que enyora els seus antics veïns i compatriotes de la seva particular pàtria, malgrat les amenaces del govern corrupte de Fujimori, malgrat

Messi, Leo Messi... [@more@]

Avui he fet una cosa curiosa, un espècia de bucle. He visitat oficialment casa meva. M'explico, el Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, i un servidor en tant que director de Programes de la SJ hem visitat institucionalment la comarca d'Osona. Ja és ben estranya la sensació de visitar un lloc on hi vius i que coneixes la (majoria) de persones amb qui t'entrevistes. Concretament hem visitat el Consell Comarcal, on ens hem entrevistat amb el president Jaume Mas, la consellera Marta Sanglas i els tècnics de l'equip de joventut, en Jordi i la Nani. La veritat és que el Consell treballa bé i és tot un referent pels municipis osonencs. Després hem anat a Vic, on amb l'Ignasi Puig i el coordinador tècnic de Joventut de la ciutat. Hem parlat del MMVV i de la Borsa Jove d'Habitatge, la qual s'integrarà a la Xarxa de Borses d'Habitatge de la SJ. Per cert, ens han regalat la reproducció d'un estudiant de Vic. Per cert, ha fet esment del concert que van

Avui he fet una cosa curiosa, un espècia de bucle. He visitat oficialment casa meva. M'explico, el Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, i un servidor en tant que director de Programes de la SJ hem visitat institucionalment la comarca d'Osona. Ja és ben estranya la sensació de visitar un lloc on hi vius i que coneixes la (majoria) de persones amb qui t'entrevistes. Concretament hem visitat el Consell Comarcal, on ens hem entrevistat amb el president Jaume Mas, la consellera Marta Sanglas i els tècnics de l'equip de joventut, en Jordi i la Nani. La veritat és que el Consell treballa bé i és tot un referent pels municipis osonencs. Després hem anat a Vic, on amb l'Ignasi Puig i el coordinador tècnic de Joventut de la ciutat. Hem parlat del MMVV i de la Borsa Jove d'Habitatge, la qual s'integrarà a la Xarxa de Borses d'Habitatge de la SJ. Per cert, ens han regalat la reproducció d'un estudiant de Vic. Sense temps d'ensenyar el mercat a l'

Aquest dijous, a 1/4 de 9 del vespre a la Biblioteca Dos Rius de Torelló, el Fòrum Republicà del Ges organitza una xerrada de Ramon Tremosa, professor de Teoria Econòmica de la UB, sobre els aeroports. Hi esteu tots convidats, i si voleu també us hi convida el qui dirigirà l'acte, l'Enric Xicoy des del seu bloc . [@more@]

En les eleccions municipals d'enguany hi haurà una cara que ja no serà present als mitjans de comunicació ni tampoc als cartells i faroles de la ciutat de Vic. El regidor d'ERC a l'ajuntament Josep Maria Font i Purtí ja no es tornarà a presentar com a cap de llista. Bàsicament he seguit el Josep Maria Font des de la distància que hi ha entre Torelló i Vic i també de la que hi ha quan estàs en la política activa o la contemplativa, en un primer moment. Des de la superficialitat d'una valoració des d'aquestes distàncies veia un polític massa seriós, d'una austeritat sobrant, i massa moderat. Però el fer el pas endavant en la implicació política dins Esquerra Republicana de Catalunya m'ha permès apropar-m'hi i conviure-hi, segurament massa poc, però si per permetre'm conèixer més aquest petit empresari vigatà que s'estima la seva ciutat per damunt de la majoria de les coses, segurament les que no formen part de la seva intimitat. En Josep Maria ha e

Avui fa 76 anys de la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià. Com cada any, i potser em faig ja pesadet, vull recordar que els catalans vam proclamar la NOSTRA república, amb un ànim confederal que va acabar essent la Generalitat, com a govern autònom dins la República Espanyola. L'any passat, en motiu del 75è aniversari, a Torelló vam homenatjar la proclamació de la República, després d'un dens debat que va desembocar en una hisada de la bandera de la República Espanyola i una moció  que no  va commemorar la proclamació de la República Catalana, gràcies a la unió de forces, sobretot, entre ICV-CdG i PSC, però al final Esquerra vam poder aturar que el que es commemorés fos la II República Espanyola (reocrod un moment del debat que algú va dir que podíem dir la II República a seques així ens referíem a l'Espanyola i a la Catalana, perquè la primera va ser la de Pau Claris... en tot cas seria la III República ). Per algú això pot ser una anècdota o bé

Ahir em van presentar oficialment com a candidat. Va ser, si em permeteu, una passada veure la sala d’actes de Gestiomat plena de gom a gom, amb gent dreta i tot. Tot un èxit. Sobretot si penso amb la gent que m’ha donat recolzament aquests dies i que ha manifestat la voluntat de venir però que no li anava bé. Companys de partit, veïns de Torelló, un sorprenent Gateu, amics, l'alclade Pere Prat, el diputat Freixanet i el Xavier Vendrell, que amb la seva passió va defensar orgullosament i els seus principis ideològics, el d’un independentisme a favor de les persones i l’objectiu d’una majoria social a favor de la independència, aconseguir una majoria que dipositi un “sí” en una butlleta d’un futur referèndum de l’autodeterminació. La veritat és que m’emporto d’ahir els somriures de satisfacció dels companys d’Esquerra i la gran quantitat d’aigua que vaig beure en els quaranta (sí, quaranta!) minuts del meu discurs, on vaig poder explicar a grans trets els principals eixos programàti

Les eleccions municipals s'apropen inexorablement. El temps sembla que es fa petit i la feina, però, es fa cada cop més gran, no me l'acabo. Les hores lliures desapareixen per donar a pas al teclejar el teclat i acabar d'esprémer el cervell, s'ha de fer el programa! El dimecres 11 d'abril, al vespre, a Gestiomat, faré la presentació oficial de la meva candidatura a l'alcaldia. Uf! em passa com fa quatre anys, "candidatura a l'alcaldia" són unes paraules molt grosses... Un calfred sembla que m'hagi de partir en dos. És la segona vegada que em presento, el fet que el 3 encara no hagi aparegut en la meva edat també em provoca vertigen. Amb tot, però, el projecte que encapçalo i comparteixo amb la gent del grup i els qui m'han donat el suport em dóna forces. Les mateixes que m'han donat en moments difícils o en moments que ho se sent sol davant la responsabilitat de representar a la ciutadania. Sé que aquesta gent, les del grup i els qui j

A la vida hi ha molts silencis. Silencis lleugers, silencis pesants, silencis que es poden palpar, silencis inesperats, silencis desapercebuts, silencis profunds, silencis superficials, silencis sincers, silencis falsos, silencis voluntaris, silencis forçats, silencis imaginats, silencis metàl·lics, silencis d’aigua, silencis relaxants, silencis estressants, silencis que aclaparen, silencis que t’abracen, silencis definitius, silencis circumstancials, silencis destructius, silencis constructius, silencis per no plorar, silencis per no escridassar, silencis per no sentir, silencis per gaudir, silencis d’un minut de silenci, silencis d’una eternitat de silenci, silenci suggerent, silenci repressor,... Silencis. I el teu quin silenci és? [@more@]

Estic subscrit a Sin Permiso , un “ portal electrónico, un proyecto político de crítica de la cultura, material e intelectual, del capitalismo contrarreformado, desregulado, remundializado y reliberalizado del siglo XXI ”, tal com els seus autors expliquen. En la relació d’articles d’aquesta setmana, hi trobo un article sobre l’autodeterminació catalana. Que un portal d’esquerra d’àmbit internacional, sense gaire “identitarisme” hi hagi un article sobre aquest dret nacional dels catalans, em sembla que vol dir que anem bé. Per mi, que l’autodeterminació catalana sigui present en els fòrums d’esquerra, és tant important com que els diaris econòmics anglosaxons prevegin la independència de Catalunya. L’article és tret del diari d’esquerres jacobí El País , i l’autor és el catedràtic Miquel Caminal, un teòric del federalisme a casa nostra. Amb els articles en les publicacions econòmiques, que fan referències a l’escanyament econòmic i d’infraestructures, a més de la lluita per un sistema

Políticament, aquesta setmana ha estat molt intensa per un servidor. Primer perquè hi havia Ple municipal a Torelló, segurament el penúltim, si és que no n'hi ha cap d'extraordinari. En segon lloc, hi va haver la compareixença del Secretari de Joventut al Parlament, així que ja us podeu imaginar entre la preparació i els nervis de l'estrena, tot ha estat molt mogut. I en tercer lloc pel viatge oficial de la Secretaria de Joventut al Marroc, que ja ho he explicat en un altre post . Aquesta activitat intensa no m'ha deixat viure a ple rendiment el tema política català de la setmana: l'exercici o no del dret a l'autodeterminació, per part del poble de Catalunya. Com que no ho he pogut seguir amb prou serenitat ni atenció no escriuré sobre això, malgrat que la meva opinió és que algú dubta que Esquerra no recolzi a una majoria parlamentària a favor de l'exercici del dret a l'autodeterminació? Potser s'hauria d'haver parat més atenció en la posada en