Bloc antic de Jordi Casals i Prat

  El Govern d'Entesa Nacional i pel Progrés, el govern tripartit (si comptem a Ciutadans pel Canvi com a PSC i a EUiA com a ICV) de partits d'esquerres, ja és una realitat. Montilla ha pres possessió del càrrec, juntament amb el Vice-president Carod-Rovira i la resta de consellers. Els socialistes, a més de la presidència compten amb 6 conselleries, els ecosocialistes 2. Per segona vegada des de la fi de la dictadura de Franco, els independentistes tornem a ser presents en un govern de Catalunya, amb una Vice-presidència i 4 conselleries: Governació, Acció Social i Ciutadania (antiga Benestar i Família), Innovació (la fusió d'Indústria, Comerç i Universitat i Recerca) i Cultura i Comunicació. D'aquest govern en voldria destacar alguns aspectes: - La ja esmentada presència d'un partit independentista al govern català, que amb el partit nacionalista de dreta a l'oposició demostra que hi ha dos espais electorals potencialment sobiranistes (de moment CiU no ho és),

L'alcalde de Torelló, Miquel Franch, sovint respon al les discrepàncies titllant al seu interlocutor d'ignorant. Fa un mes va passar respecte al personal mèdic de Torelló crític amb el nou sistema d'urgències mèdiques de la comarca. Franch els va titllar de desinformats. En el Ple d'ahir, després que anunciés l'abstenció d'ERC en la sol.licitud del traspàs del Casal de la Gent Gran, ja que aquesta possibilitat la va fer efectiva la Consellera Figueras , després de substituir Anna Simó (expulsada del govern per Maragall), i malgrat un mandat parlamentari que exigia que no es fes cap traspàs de centre cívic o casal de gent gran als ajuntaments. Durant tota la legislatura, s'havia treballat per fer una Xarxa Única d'Equipaments Cívics i de Proximitat, d'una forma participada amb usuaris i professionals (no s'ha de fer així les coses, segons ICV? doncs per què hi han votat a favor?). Aquest treballa havia de desembocar en una racionalització en els

Fa dies que bec un suc embotellat de préssec. Però sols avui m'ha vingut al cap la marca Fruco. Quan era petit, allà als vuitanta, dels sucs en dèiem Fruco, com la marca. És com el kleenex o la coca cola, la marca usurpa el nom del producte. La paraula Fruco, junt al gust del suc de préssec m'ha transportat a una època, on vivia el hiverns intensament boirosos de Manlleu, res a veure amb els de Torelló. La boira, a vegades, era tant espessa que el campanar mític de Manlleu desapareixia. Eren els anys que vestia la bata a ratlles blanques i blaves del Col.legi del Carme de Manlleu, les monges. No anava amb els pantalons curts perquè els odiava, així que tampoc portava els genolls pelats, sols amb morats. Cada dia, quan acabava els extraescolars (dibuix i anglès) anava a buscar el meu avi als "jubilats". Hi feia una olor intensa de cigars, tots fumaven mentre jugaven a cartes, pocs bevien i els que ho feien o no fumaven o no jugaven a cartes. Potser depèn de quina edat

José Montilla, exalcalde   de Cornellà, expresident de la Diputació de Barcelona, exministre d’Indústria i primer secretari del PSC, serà investit com a Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. Montilla, en el seu discurs d’ahir va posar damunt la taula la seva línia a l’hora de governar: les polítiques socials. CiU ha corregut a denunciar que Montilla s’oblida del país perquè no té en compte la identitat. Els convergents semblen ancorats en la idea que la nació es construeix bàsicament amb banderes, himnes i muntanyes màgiques. Enfront d’ells, però, ja no hi ha el PSC anti-pujolista que confrontava nació amb polítiques socials, enfront de CiU sols hi queda Ciutadans, amb un discurs populista espanyolista, que es mou en la laïcitat de negar la nació (catalana) perquè el que importen són els individus, així que només té sentit les polítiques socials. És a dir, que els únics que es mouen en el paradigma polític de l’època pujolista (i anti-pujolista), sols hi resten Ci

Fa uns posts més avall feia referència a una Jornada sobre la coca, la fulla, el fet del akhullikar , que en diuen als Andes. Va ser una experiència molt interessant, sobretot les ponències d'un psicòleg social peruà, ja entrat en bastants anys, Baldomero Cáceres, així com la de Jorge Hurtado, psiquiatra i assessor en temes sobre la fulla de coca del president bolivià Evo Morales. La fulla de coca té un estigma, la cocaïna, que alhora, malgrat ser el millor anestesiant que hi ha (si no existís ningú aniria ni al dentista i ens operaríem a base de cops de garrot o emborratxant-nos per no patir), té l'estigma de ser una substància il.legal usada fora de l'àmbit sanitari. Aquest estigma, fa que la coca sigui una herba pària, perseguida, només legal per ús "cultural" als Andes. Res d'exportació. Però la coca, la fulla, té unes virtuts molt apreciables, com ara més vitamina A que la pastanaga i més calci que la llet. El seu afecte estimulant és suau i continuat, co

Esperem que la cançó de l'enfadat, que gaire esdevé la cançó de l'enfadós, s'acabi aviat i que CiU accepti que haurà de romandre una legislatura més a l'oposició i que treballi per teixir possibles futures aliances amb qui cregui més convenient. Tornen a insistir amb el front arrugat per una mala digestió que no és normal que uns independentistes enviïn a l'oposició un partit nacionalista, que no és normal que el partit més votat no tingui el president. Fins i tot diuen que no és normal que el partit més votat no tingui la presidència del Parlament, ara en mans d'Ernest Benach, d'ERC. Normalitat: aquest és l'eix que toca ara. Però aquesta normalitat no tocava ("ara no toca" que deia Pujol) quan un partit nacionalista va preferir pactar amb Aznar (Aznar!!!) abans que amb un partit independentista. Però tampoc va tocar dir que no era normal que Heribert Barrera al 1981 fos president del parlament, malgrat ser de la cinquena força parlamentària, n

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

En una mica més d'un segle hem passat del «Catalunya serà cristiana o no serà» de Torres i Bages al «Catalunya serà convergent o no serà» de l'imaginari polític de CiU. Un ciutadà de la ciutat d'on fou bisbe Torres i Bages, Xavier Solà, es refereix al «complot espanyol contra Catalunya» pel fet que CiU no ocupi la presidència de la Generalitat per segona vegada després de la seva fundació. Aquesta patrimonialització del país per part d'un partit no fa gens de gràcia. No s'aparta gaire de l'autoritarisme polític, i aquest tarannà s'allunya dels principis ideològics on diuen que se situen els partits que formen CiU, el liberalisme i la democràcia cristiana. Com pot ser que dirigents convergents, com Xavier Solà, diguin que els partits que governen el país tenen l'objectiu d'espanyolitzar Catalunya i que ho fan destruint CiU? Quin cinisme! Perquè si és així què volia dir el pacte entre CiU i Aznar? Quin era l'objectiu? La independència de Catalunya?

Avui he anat al 9TV, a la tertúlia política de "L'aigua Clara", presentada per Josep Comajoan. No estic gaire avesat als debats televisius, és al segon que hi vaig, sense comptar al de les municipals, allà al 2003, a TVO, on em vaig seure en una cadira de d'aquelles que giren, aquesta anava molt fina i al mínim moviment gairebé quedava d'esquenes a la càmera. Avui hem parlat, òbviament, del nou pacte de govern i els contertulians eren el Sergi Vilamala pel PSC, la companya regidora de Torelló per ICV (i suposo que per EUiA també) i pel convergent Xevi Solà. Xevi Solà ha estat l'estrella, amb un discurs demagògic i populista, carregant contra la dicció (o parla, tranquil, Xevi) del Montilla i que no té estudis superiors ni carnet de conduir. És un gran esgrimista de platons televisius, d'ironia mordaç i afilada. Però avui la ràbia convergent ha deixat petjada. Potser massa. No acaben d'entendre que hi ha diferents maneres d'entendre la nació catalan

" Un espanyol perdedor serà president de la Generalitat de Catalunya. És més important ser d'esquerres que ser català. Quina colla de venuts i traïdors. Estem acabats! Passa-ho !". Aquest és un sms que m'han reenviat, qui ho ha fet li havia enviat un dirigent important de CDC d'Osona. Així que analitzaré el missatge comptant amb qui és el remitent. " Un espanyol perdedor serà president ". Primera pregunta, Pujol no va dir que és català qui viu i treballa a Catalunya? suposo que el fet de treballar a Madrid els últims dos anys, ha fet queel senyor Montilla hagi perdut la seva condició de català. Potser és perquè es diu Pepe i no Pep? o Montilla? uf, aquí jo no hi entraria, oi senyor CDC? O potser perquè no és nacionalista? deu ser això, però és clar, quina diferència que no sigui estètica hi ha entre Mas i Montilla en aquest aspecte? Què va passar amb l'estatut? " És més important ser d'esquerres que ser català ". Carai, és més important

Ja han començat les negociacions. Com si jo i participés m'arriben missatges on m'avise amb qui ha de pactar Esquerra. Tothom em diu que la sociovergència seria fatal pel país, alguns amb una visió més tacticista creuen que seria bo per Esquerra: "a les properes arrasaríem!". Pensen que el Carod podria ser el cap de l'oposició. Però si la sociovergència és, només depèn del ZP, perquè és el primer a qui van mirar Mas i, sobretot, Duran i Lleida. No és estrany que Mas no agafés el telèfon quan els republicans el van trucar. N'hi ha que aposten pel tripartit (la majoria) i d'altres que aposten pel pacte nacional. Em fa gràcia això del pacte nacional. En les eleccions en què CiU ha marcat més programa neoliberal i dretà, és adir en les eleccions en què s'ha situat perfectament en l'eix dreta-esquerra, apostant per la primera opció, hi ha qui veuria un pacte CiU-ERC com a nacional. Malgrat el comportament tant "poc nacional" en l'estatut.

Després de tot: 21 Després d'un any polític de vertigen amb l'aprovació de l'estatut al Parlament, la retallada avalada per la PSOEvergència de Mas i ZP, la manifestació sobiranista més gran de la història, l'expulsió d'Esquerra del Govern, el referèndum estatutari, el decapitament del President Maragall, la campanya del DVD, del "jo no vull pactar amb ERC" de CiU i PSC i de les enquestes més desafortunades de la història: Esquerra Republicana de Catalunya, torna a tenir la clau ja que pot fer govern tant amb el PSC i ICV com amb Convergència i Unió. Els 16 diputats o com a molt 20 que havíem de treure han estat 21 i consolidem la tercera posició amb una diferència apreciable vers els dos petits: PP i ICV. El PArlament queda format per 48 diputats de CiU, 37 de PSC, 21 d'ERC, 14 de PP, 12 d'ICV i 3 de Ciutadans. Tenim la clau, però hauran canviat el pany? Ara bé, potser tenim la clau però potser ZP i el PSOE amb el camàlic Artur Mas han canviat el